Trump, el moderat entre Musk i Vance

La setmana ha estat dolenta per a gairebé tothom. Veníem de la humiliació a Zelenski a la Casa Blanca, que es va prendre com un afront a Europa. (Compte amb el vicepresident Vance, que deixa curt Donald Trump en fatxenderia de taverna, exercida, com es va veure, al mateix Despatx Oval.) Al totpoderós Elon Musk li ha explotat de nou un megacoet, l’Starship.

Com en l’accident anterior, va caldre desviar el trànsit aeri a la zona de les Bahames i el golf de Mèxic (o golf d’Amèrica, com proposa anomenar-lo Trump) perquè queien del cel fragments de material incandescent de més de cent metres. Mai un accident espacial l’ha celebrat tant la ciutadania, atesa l’animadversió que acumula l’home més ric del món.

Elon Musk, a banda de perdre el seu coet, aquesta setmana va perdre la seua “motoserra estil Milei”. El president li ha tret la potestat d’entrar a sac en organismes públics i acomiadar funcionaris sense contemplacions. Aquesta tasca d’aprimament de l’Estat serà realitzada ara pels secretaris, o sigui els ministres, en comptes de per l’horda de jovenets sense escrúpols que Musk comandava.

Va ser en una reunió molt tensa del Gabinet dijous passat on se’l va relegar a tasques de “vigilància” però no d’execució de retallades federals. El mateix Trump va explicar després a la seua xarxa social, Truth Social, que el desmantellament de l’Administració es farà ara “amb bisturí, en comptes de destral”. Ha estat el primer conflicte entre Trump i Musk per invasió de competències. Que no decaigui.

La setmana ha estat pèssima per a Zelenski perquè des de Washington, per forçar-lo a negociar, es va deixar cec el seu exèrcit. Sense els satèl·lits Starlink del mateix Elon Musk, els drons ucraïnesos no detecten els objectius, i sense els poderosos avions AWACS americans no es coneixen els moviments de les tropes russes.

Tranquil·litza que, malgrat tot, hi hagi un fil de conversa oberta entre Washington i Kíiv que pugui portar a avenços en l’armistici, perquè ja no hi ha més joves per enviar a morir al front de batalla. Es relacionen els costos de l’alto el foc: cessions territorials ucraïneses, contractes per a empreses americanes en els jaciments de terres rares i dimissió de Zelenski.

Mentrestant, a Europa s’avança en el rearmament. Encara que fos de la mateixa Comissió, on Hongria s’oposa a tot el que perjudiqui Putin i Eslovàquia ja flaqueja, es van aprovant esforços pressupostaris de gairebé tots per disposar de més capacitat de dissuasió militar. Allà s’encoratja Macron perquè França és l’únic país de la Unió ara mateix amb recursos nuclears, míssils i sobretot submarins. Von der Leyen fa el possible per sumar el Regne Unit a la coalició europea superant el lamentat divorci del Brexit.

I més enllà d’aquests desafiaments geopolítics que estan canviant el món, queda la gresca de cada país. A Itàlia el vicepresident Matteo Salvini és condemnat a indemnitzar migrants a la deriva a la Mediterrània als quals no va deixar desembarcar. I a Espanya, la guerrilla en xarxes entre el Partit Popular i el PSOE ha generat un conflicte diplomàtic amb la República Dominicana, país ofès i amb tota raó. Un desafortunat vídeo del PP, denigrant per a Pedro Sánchez, el qualificava com “l’illa de les corrupcions”, bandera i mapa inclosos. Si encara no governen, que tot arribarà, i ja la fan grossa, compte amb la que ens espera.