Assetjar les universitats, un tret al peu
PERIODISTA
Caldrà donar la raó, com gairebé sempre, al professor Manuel Castells quan en un recent article titulat ‘L’autodestrucció dels Estats Units’ donava pistes precises d’on pot conduir el cicló Trump. El títol, rotund, ni tan sols està envoltat d’uns interrogants que el suavitzi.
El sociòleg, poc amant de vaticinis habitualment, sembla convençut que la degradació del país, si continua per l’actual camí, és inevitable.
La supremacia dels Estats Units es va edificar, afirma Castells, sobre tres pilars: l’excel·lència de la investigació cientificotècnica a les Universitats; el poder militar, molt lligat a l’anterior; i la immigració constant que va aportar talents destacats d’arreu del món i mà d’obra imprescindible per fer funcionar el país. “Trump ataca aquests tres pilars, per la qual cosa el risc d’autodestrucció és veritable”, afirma.
Parlem del primer i del tercer, estretament connectats. El veto de la Casa Blanca als alumnes estrangers –i la retirada immediata del visat als ja matriculats– a la primera universitat americana, Harvard, la més prestigiosa, busca la seua destrucció i l’aniquilació de les seues fonts de finançament. No va poder doblegar el seu Rectorat retirant-li una subvenció de 2.600 milions de dòlars i vol reduir-la a universitat local. Per fortuna, una jutge ha bloquejat la norma perquè “hauria causat un perjudici immediat i irreparable” al centre.
Ja són cent vint-i-cinc decrets del mandatari els bloquejats inicialment per la Justícia. És la principal línia de resistència juntament amb la pressió de consumidors i accionistes. A Europa ja es venen més cotxes elèctrics de fabricació xinesa que els Tesla d’Elon Musk, el seu aliat. I els accionistes proven de contenir caigudes a les borses cada vegada que Trump rugeix amb amenaces d’aranzels. L’última, divendres passat, recomanant imposar aranzels del 50 per cent a la Unió Europea des de l’1 de juny, va generar un sotrac borsari. Es va poder esmorteir per la voluntat comunitària d’arribar a acords, però des d’“una negociació basada en la bona fe i no en les amenaces”.
La inestabilitat en l’atac a les universitats –Colúmbia i d’altres són entre les amenaçades– dissuadeix estudiants i científics de tot el món que posaven rumb als Estats Units i que ara trien altres opcions més segures. Fins i tot es té constància de la sortida de persones ja ben posicionades en el complex investigador americà. El mateix professor Manuel Castells considera el seu pròxim retorn a Barcelona abandonant la seua càtedra a l’Annenberg School de Los Angeles, després d’haver ensenyat durant 17 anys a Berkeley. Tots els que estan prenent decisions de buscar altres espais de vida i feina fan referència al “clima irrespirable” al país. En algunes universitats d’elit es demana a estudiants i professors que denunciïn col·legues simpatitzants amb la causa palestina, la qual cosa degrada la vida als campus.
Mentre tot això succeeix, el Partit Demòcrata continua desemmandrint-se. Fora de combat després de la derrota de Kamala Harris, per l’intent suïcida de portar el president Joe Biden, greument malalt, a intentar la seua reelecció, només planta cara l’esquerra del partit, el vell Sanders i la jove congressista Alexandria Ocasio-Cortez. Cada dia que passa es coneixen dades més estremidores de la degradació vital de Biden que el seu entorn amagava per mantenir-lo com a candidat. No reconeixia ni vells amics, ni estrelles de Hollywood que li van donar suport. I li passaven esperançadores enquestes electorals que no existien. Van perdre a pols. Van deixar que Trump arribés.