Corrupció i esclats socials

Ara és el torn del Partit Popular. Després de setmanes de flagell al Partit Socialista per corrupteles presumptament vinculades a personatges dels quals mai no es va sospitar, com l’inefable Santos Cerdán, agafa el relleu l’exministre popular Cristóbal Montoro i els seus mariachis, alts càrrecs al Ministeri d’Hisenda en governs d’Aznar i Rajoy. Corrupció en gran.

Recuperen aire els socialistes assetjats argumentalment; els populars que més cridaven es despisten; i els periodistes que fan d’oposició al Govern central, a estones millor que els mateixos líders opositors, practiquen el salt mortal amb pirueta. Els mitjans de comunicació tenen diverses classificacions, una de les quals “premsa atrinxerada”. Fixin-se i els distingiran: dramatitzen allò d’uns i minimitzen allò d’altres; o no ho publiquen. Arribarà un altre escàndol i sant tornem-hi.

L’aprofitament polític d’aquest inacabable disbarat, segons les enquestes, beneficia Vox sense fer res, o poc. I ho intenta capitalitzar, malgrat que sense èxit encara, Ione Belarra, secretària general de Podem, que llança “la culpa de la corrupció al bipartidisme”, com si altres forces polítiques fossin immaculades. “La corrupció es troba en relació directa amb l’encàrrec de gestió en cada força política, bé sigui per finançar el partit, o per a lucre personal”, escriu el notari Juan José López Burniol. Al seu despatx veia firmar escriptures sense fi, abans de la crisi del 2008, de dubtós pagament, sobretot amb entitats ja desaparegudes. I conclou: “El nucli central de la corrupció no es troba en els corruptes, sinó en els corruptors, en els que corrompen i compren (…). Hi surten els noms d’Ábalos, Cerdán, Koldo o Montoro però no les companyies beneficiàries i, menys encara, el nom dels seus amos o directius.”

I mentrestant, es couen alguns esclats com el lamentable episodi de Torre Pacheco a Múrcia. Aquesta setmana vam ser a la zona, a Mazarrón, per compartir un col·loqui públic amb el meu col·lega Pedro Piqueras, periodista solvent i assenyat. Vam detectar por en altres localitats similars al fet que pugui passar-los una cosa així. Tot comença amb un resobreescalfament a les xarxes, després declaracions irresponsables de poders polítics, personatges provocadors a l’acció “vinguts de fora”, segons insisteixen a la localitat del conflicte, i conversió en plató de televisió i de xarxes tacant el nom del poble a perpetuïtat.

La pregunta de Piqueras, després d’haver explicat al detall que sense una perversa utilització de les xarxes això no passaria, és demolidora: “I si se’n van els immigrants, qui recollirà els deliciosos melons de Torre Pacheco?”

El “cal fer fora 8 milions d’emigrants”, com ha dit Abascal, escalfa aquestes situacions i alimenta l’odi. És una irresponsabilitat moral, social i econòmica. Pur seguidisme de Donald Trump. Amb vuit milions d’emigrants menys a Espanya, calculin quants restaurants es paralitzarien, quantes tones de melons i olives quedarien als camps per recollir, autobusos i taxis sense conduir, nadons i persones ancianes sense cuidar, obres en construcció paralitzades, sense metges i infermeres per atendre pacients i tants altres oficis i professions delmades.

És una injustícia històrica, a més, perquè milions d’espanyols van emigrar a Amèrica, a França, Alemanya o Suïssa per tirar les famílies endavant. Però també és un despropòsit racional que només s’explica per l’adscripció a un populisme barat que condueix al caos. La pregunta, parafrasejant López Burniol, seria si la responsabilitat acaba en els actors, alguns ja detinguts, o en els inductors i beneficiaris.