Cal desburocratitzar-ho tot, és urgent

“Desburocratitzar” és un verb que no sona bé però que és imprescindible de conèixer i sobretot d’aplicar. La burocràcia excessiva i creixent dificulta processos i fa fracassar projectes. “Hi ha molts ajuntaments que han perdut ajuts europeus, per a ells vitals, per no haver pogut complir amb els tràmits exigits”, denuncia Tania Solans, alcaldessa d’Esplucs (Osca) que presideix la Comissió de Petits Municipis de la FEMP.

Els secretaris i interventors, que a més s’ocupen de diversos municipis, no arriben, o no tenen la preparació dels tècnics de grans ajuntaments. Resultat: es fracassa per la burocràcia.

Però aquest virus està estès a totes les administracions i a la societat. “Fan falta tones de desburocratització en l’àmbit universitari”, reclamava el Secretari General d’Universitats, Francisco García Pascual. Cert: les agències de qualitat en l’educació són necessàries, per descomptat, però les seues normes i requisits són excessius en moltes ocasions. Alberto Gómez Barahona, rector de la Universidad Isabel I, manifestava divendres passat a Burgos en un col·loqui sobre habitatge rural: “Cada vegada hi ha més burocràcia i cada nova llei la complica. Es fa urgent simplificar els processos.”

Simplificar és la paraula clau. Sense perdre rigor, ni control, ni transparència es poden fer més senzills els tràmits, evitar els innecessaris, reduir els terminis exigits i facilitar la vida de les persones, les empreses i les institucions.

Com clamava un dirigent agrari en plena tractorada, “la nostra missió és produir aliments i no convertir-nos en una gestoria, com exigeix la Comissió Europea”. El problema és que a Europa –ja saben allò “dels Estats Units investiga, la Xina produeix i Europa fa normes”– legislen els parlaments nacionals, també els autonòmics i s’emeten decrets i dictàmens en diputacions i ajuntaments. El resultat a la pràctica és que resulta gairebé impossible construir i legalitzar un habitatge, fins i tot al món rural, en menys de dos anys. Obrir un negoci legalitzant una empresa en 24 hores i finestreta única és una ficció literària que quedarà bé dir-la en els discursos, però no és real.

Hi ha legions de legisladors produint noves normes –bona part de les quals necessàries, sens dubte– però barrejant-les amb exigències absurdes i amb ocurrències; cada vegada hi ha més funcionaris vigilant que es compleixin, amb escassa flexibilitat; i davant queda mitja societat treballant, provant de crear desenvolupament i riquesa malgrat aquest bosc espès d’impediments. Això és el que tenim.

El gran Guillermo Fernández Vara, que vam perdre fa uns dies, va promoure una llei a Extremadura en la qual deia, aplicada al món rural, que “qualsevol ús no expressament prohibit és autoritzable” (Llei 11/2018). Massa poc es va aprofitar aquella obertura, encara que hi ha projectes que se’n van beneficiar, segons confirmen des de Navalmoral de la Mata. Però no consta que en altres comunitats autònomes es prenguessin iniciatives similars. Hi ha un terreny a recórrer.

La desburocratització hauria de figurar com a promesa electoral preferent en els programes electorals dels partits polítics. No en parla cap. No interessa, pel que sembla, quan és un dels frens més grans al desenvolupament de l’economia i a la millora sensible del benestar social. Potser es tem la resposta dels funcionaris, que són cada vegada més, particularment del sector que recolza la seua influència en l’aplicació de normatives. “La burocràcia genera una nova desigualtat” sentim dir a Joel García, de la Confederació Asturiana de la Construcció, perquè no tots tenen els mateixos recursos i contactes per bregar-hi. Ho subscrivim.