L’enigma Mazón arribarà al cine

El nom de Mazón, que només en un any ja ha donat lloc a centenars de reportatges televisius, radiofònics i premsa de tota mena, s’associarà aviat a nous mitjans: s’anuncia una pel·lícula sobre el seu personatge, no sobre la tragèdia, produïda per Jaume Roures, fundador de Mediapro.

Ja té guionista i busca l’actor, que no serà aquesta vegada Eduard Fernández. S’han llegit articles comparant l’“on va ser Mazón?” amb el popular joc On és el Wally?, cosa que potser inspiri algun passatemps. O videojoc. Per no parlar d’apostes: la incògnita s’ha anat reduint a l’hora i mitja de clamorosa absència sense explicar. En els comentaris populars a València hi ha dos corrents: aposten uns que va estar acompanyat per una persona –la que es pot imaginar– i d’altres pel vi ingerit en l’àpat que potser va exigir reparació urgent de son i dutxes.

Algun dia –ja hi estem molt a prop– se sabrà tot amb detall sobre aquestes activitats ocultes del president de la Generalitat valenciana en aquella fatídica tarda del 29 d’octubre del 2024 en què 216 ciutadans es van ofegar mentre ell estava il·localitzable; fins i tot per a la seua col·laboradora més propera, la consellera Salomé Pradas, que bregava amb l’irascible temporal en el punt de comandament de la crisi.

Es va anar aclarint amb el temps que el dinar amb la periodista Maribel Vilaplana (i potser algú més per identificar) va durar prop de quatre hores i que ella se’n va anar abans del local, segons va escriure en una carta pública. Però ara s’ha sabut que Mazón la va acompanyar fins al pàrquing, almenys, i la jutge, metòdica i precisa, demana el tiquet de l’aparcament per comprovar l’hora real de sortida.

Mazón ja estava aïllat però van acumulant-se dades i testimonis que fan insostenible la seua posició, descartada la seua sortida per la vergonya o el rubor d’haver estat de festa mentre mitja comunitat que presideix s’ofegava. La seua insensibilitat sembla pètria. Diu que no es presentarà. O sigui, que vol aguantar fins al maig del 2027, almenys com a diputat. El registre de trucades rebutjades per ell en aquell temps fosc –dos, almenys, de la consellera Pradas que no vol carregar amb la “culpa judicial” ja que va pagar la “culpa política” al ser cessada– dona més pistes. Però l’enigma continua. Emoció màxima.

Incomoditat del seu cap, Alberto Núñez Feijóo, que al principi va provar de cobrir-lo i va declarar en presència de Mazón, que l’escoltava atònit, que havia estat “en contacte permanent” amb ell. Si no va parlar amb ningú, perquè primer estava en el dinar i tampoc en l’activitat encara no aclarida, res de “contacte permanent”. Núñez Feijóo n’està tip i per això, el dia anterior al funeral d’Estat a València, va declarar que “Mazón ha de respondre a totes les preguntes”; tant en seu parlamentària com judicial.

I en l’aniversari va arribar el tens funeral d’Estat, laic i amb totes les autoritats. L’objectiu era minimitzar la presència de Mazón i posar-lo lluny del rei, del president del Govern i d’altres autoritats legislatives i judicials.

El servei de protocol de Moncloa ho va brodar. Tot indica que es va atenir a l’article 10, en comptes d’emparar-se en el 12 del Reial Decret de Precedències a l’Estat, considerant l’esdeveniment com a acte de caràcter general; això va permetre canviar l’ordre, relegant l’encara president de la Generalitat a una altra fila d’assistents. Segueix la funció.