L’Iran i els llatins, càstig de Trump

Va prometre a l’assumir el seu segon mandat que acabaria en setmanes amb les guerres d’Ucraïna i de Gaza, generades per les invasions russes i israelianes, però encara continuen, actives i despietades. I per si encara no n’hi hagués prou, en va afegir una altra a la llista, la de l’Iran, que ja dura nou mesos, amb totes les conseqüències econòmiques i geopolítiques.

La pujada dels combustibles i la inflació conseqüent van anar directament a la butxaca dels nord-americans. (I de tothom, és clar.) La brutalitat de la policia política de Trump (l’ICE, amb dos morts i dotzenes de milers de deportats) va anar directament al cor i al cervell dels electors llatins als Estats Units. Aquest grup de ciutadans tan nombrós, inclinat cap a Trump fa dos anys, ha basculat ara cap als demòcrates per frenar els excessos presidencials.

No ha estat greu només el que sabem del flagell trumpista als llatins, o hispans, com se’ls anomena als Estats Units. Brutalitat als carrers, amb persones arrancades de la seua vida habitual, molts d’ells legals i no només els indocumentats, per enviar-los a altres països del continent, fins i tot a Àfrica, on se’ls abandona a la seua sort. N’hi ha més: una onada de por i malestar social nia en les comunitats d’origen espanyol, que sumen seixanta milions de persones. I en les musulmanes. Por d’acudir el cap de setmana amb la família als centres comercials on l’ICE acostuma a “caçar” –verb utilitzat per l’exsecretària de Seguretat de Trump, Kristi Noem, en una selfie infecta en presons salvadorenques– per segrestar ciutadans. O temor de portar els nens a la parada de l’autobús escolar, un altre punt crític on l’ICE “caça”.

Encara més: en moltes feines, centres educatius inclosos, l’agressiva política de Trump ha envalentit ciutadans blancs que abans vivien sense tensions declarades la convivència racial a mostrar ara el seu supremacisme. “La persecució d’hispans ha portat a aquesta escola fissures en el tracte habitualment correcte d’unes minories i d’altres”, explica Alejandra, professora d’una important xarxa de col·legis a San Antonio (Texas). Alejandra, hispana pel seu cognom i origen però sense trets racials que la delatin, lamenta entristida la transformació de nombrosos professors blancs, no tots, que surten de l’armari per mostrar ara les seues distàncies.

Els hispans es van equivocar fa dos anys amb Trump i ara han volgut rectificar. La desfeta republicana ha estat impactant i les victòries locals ofereixen un rosari de novetats mai vistes: l’elecció d’una dona negra com a governadora a Geòrgia, bressol de l’esclavisme; la primera governadora hispana a Texas, o una socialista, nascuda a l’Índia, al capdavant de l’alcaldia de Los Angeles. Ja no és només Nova York. Els Estats Units, com escriu el professor Manuel Castells, “han transformat el seu panorama per la convergència de dones lluitant pels seus drets i la cistella familiar, estudiants indignats per l’assalt a les universitats i per les atrocitats israelianes, llatins amenaçats per la seua estigmatització, comunitats inquietes pels centres de dades i persones de bé fastiguejades per la misèria moral del president i els seus acòlits”.

Però els dos anys que li queden a Trump, que fins i tot va somiar amb una tercera reelecció vulnerant la Constitució, poden ser molt durs. El primer nomenament va a pitjor: ascendeix a cap de gabinet –gairebé un primer ministre– l’extremista Stephen Miller, “un xenòfob perillós”, segons els demòcrates. Que Déu beneeixi Amèrica! I a tots nosaltres. Amén.