A la feina no hi anem a fer amics

Suposo que més d’una vegada haureu sentit aquesta frase. A la feina s’hi va a treballar, no a fer amics.

Em va venir al cap aquesta frase en un sopar d’estiu a la fresca. “Vols dir que el meu fill et serà d’ajuda?”, preguntava la mare a l’empresari que l’havia contractat. Ell va respondre que la feina al camp era dura i que, segurament, com que feia pinya amb els altres collidors, se n’acabaria sortint. La força del grup.

Al sopar hi havia també qui va ser la meva mà dreta durant uns anys. Una mà dreta qui, a dia d’avui, és una de les meves persones imprescindibles. Una de les meves millors amigues.

Som éssers gregaris, necessitem el grup, així que, no sé si acabarem tenint amics o no a la feina, però el que és imprescindible per a què les coses funcionin bé és que les relacions humanes siguin honestes, genuïnes i respectuoses.

Si porteu equips, una de les vostres responsabilitats és procurar que això passi. Si al vostre departament les persones no se senten estimades, apreciades i escoltades, no espereu res més que es compleixi l’expedient i de vegades ni això.

Si per contra, la gent se sent segura en l’entorn laboral, no tindrà por a proposar, a preguntar o, fins i tot, no tindrà por a equivocar-se, i és quan realment traiem partit dels talents, ens retroalimentem i creixem junts.

Si sou directius, pot ser que sigui més complicat tenir relacions d’amistat profundes. Als directius ens toca prendre decisions, de vegades, poc populars, objectives, sense deixar-nos portar pels vincles.

Recordo amb molta estima una sessió de feedback. Jo el donava a una persona que liderava un equip i sempre pregunto a la gent el seu punt de vista de la nostra relació, en vistes a millorar-la, si és possible. Em va contestar: “Estic molt contenta, podríem ser amigues?”.