Què significa no tenyir-se les canes, segons la psicologia
Experts en psicologia expliquen com l’acceptació del cabell natural està relacionada amb una millor percepció de l’envelliment i més benestar emocional
.
La decisió de no tenyir les canes s’ha convertit en un poderós acte d’autenticitat i acceptació personal. Segons investigacions recents de la Universitat de Yale, aquesta elecció va molt més enllà de l’estètic i reflecteix una transformació en la relació que tenim amb el nostre procés natural d’envelliment.
La doctora Becca Levy, professora de psicologia i epidemiologia en l’esmentada institució, ha dedicat anys a estudiar com els estereotips sobre l’envelliment influeixen directament en la salut. Les seues conclusions són reveladores: "Quan les persones internalitzen imatges positives sobre l’envelliment, tendeixen a viure més i en millor estat", afirma l’experta.
A Espanya, la tendència d’abraçar les canes naturals ha crescut significativament des de 2020, quan el confinament per la pandèmia va impossibilitar les visites regulars a perruqueries. Aquest fenomen forçós es va transformar en una oportunitat per a moltes persones que van descobrir una inesperada forma d’apoderament en mostrar el seu cabell natural sense tints.
El pes de les expectatives socials i el seu impacte psicològic
El portal especialitzat 'Self' ha analitzat aquest fenomen, assenyalant que moltes persones veuen les seves canes com una oportunitat única per desafiar les normes socials que sobrevaloren la joventut eterna. Aquesta perspectiva coincideix amb l’expressat per 'Eatingwell', que destaca com "algunes dones opten per no tenyir-se com a forma de protesta contra estàndards de bellesa que exigeixen una aparença juvenil constant".
La pressió social per mantenir una imatge juvenil continua sent considerable el 2025, especialment per a les dones. Un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid el 2023 va revelar que el 67% de les espanyoles majors de 45 anys se senten pressionades per ocultar signes d’envelliment, entre ells les canes.
Aquest fenomen no és exclusiu d’Espanya. Segons dades de l’Observatori Europeu de Tendències Socials, des de 2021 fins principis de 2025, ha augmentat un 34% el nombre d’europeus que rebutgen els productes destinats a ocultar els signes naturals de l’envelliment. Aquesta tendència reflecteix un canvi significatiu en la percepció social de la bellesa.
L’alliberament emocional d’acceptar el cabell natural
El benestar emocional juga un paper fonamental en aquesta decisió. Psicòlegs espanyols coincideixen que deixar de tenyir-se pot alleujar considerablement la pressió psicològica de mantenir una aparença fixa, el que es tradueix en una reducció de l’estrès i una millora significativa en la salut mental.
La investigadora Vanessa Cecil, professora a la Universitat d’Exeter, va desenvolupar el 2022 un estudi titulat "Edatisme i canes: han les dones grans d’elegir entre sentir-se autèntiques i semblar competents?". El seu treball evidència que en les societats occidentals persisteix una visió negativa de les dones grans, a qui es percep freqüentment com a "incompetents, si és que se les veu".
Tanmateix, Cecil observa un canvi prometedor: "Davant els estàndards impossibles de ser naturals i romandre joves per sempre, sorgeixen dones que busquen l’autenticitat", segons va explicar a la publicació 'We Life'. Aquest moviment representa una forma de resistència contra narratives restrictives sobre la bellesa i el valor personal.
Un símbol d’experiència i saviesa
La psicologia contemporània està revaluant el significat simbòlic de les canes. El 2024, l’Associació Espanyola de Psicologia Positiva va publicar un informe on assenyala que el cabell gris pot convertir-se en un poderós símbol d’experiència, maduresa i autoacceptació.
La doctora Elena Martínez, psicòloga clínica especialitzada en autoestima, explica per a aquest article que "acceptar les canes representa un acte de reconciliació amb el pas del temps. Les persones que abracen aquest canvi natural solen mostrar més capacitat d’adaptació a altres transformacions vitals".
A més, un estudi longitudinal realitzat per la Universitat de Barcelona entre 2021 i 2024 amb 1.450 participants majors de 50 anys va demostrar que els qui acceptaven positivament els seus canvis físics relacionats amb l’edat presentaven nivells significativament menors d’ansietat i depressió que aquells que invertien grans esforços a ocultar-los.
