SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La vida d’Orwell, un calvari d’experiències, li va permetre, com en un diari íntim, explicar en els seus llibres les desgràcies venidores. És frustrant i decebedor veure com la seva visió no tan sols no era compartida, sinó perseguida. Els advertits no es podien creure l’advertència. Necessitaven mantenir-se en el seu nínxol de dubtosa confortabilitat. Com llavors, també passa ara. Els malfactors, protagonistes de l’advertiment, necessitaven silenciar una veu que, tot i ser massa solitària, els deixava nus i sotmesos a la seva pròpia vergonya. Vergonya de l’home que exercint la tirania fa desaparèixer la seva pròpia llibertat. Ho expressa en l’assaig Shooting an Elephant, un magnífic retrat de l’imperialisme, identificat en la identitat imposada, des del racisme, la corrupció i el classisme. Calia imposar i demostrar l’autoritat, encara que fos injusta o innecessària. Orwell coneixia el racisme per la feina del seu pare a l’Índia i més tard per la seva pròpia com a policia imperial a Birmània. Va patir el menyspreu dels oprimits i dels seus companys opressors. Tots els lectors tenen l’evidència que, un segle després, les formes i els continguts d’aquesta xacra s’exerceixen amb sofisticada tecnologia i cap dissimulació. El cementiri del Mediterrani és un exemple que ens culpa a tots. Les advertències perduren i la indiferència a la realitat també. No encaixava ni amb els imperialistes, ni amb un poble que l’identificava com un més. Va experimentar la pobresa fent-se passar per un rodamon tot i que després tornava a la seguretat de la llar familiar. No era una idea pròpia, ja que ja havia estat utilitzada per Jack London al llibre La gent de l’abisme del 1903. Va escriure L’alberg, explicant l’experiència dels que han de trobar aixopluc en la casa de tothom i de ningú. Més endavant, va fer un pas més en aquesta experiència en el seu viatge a París. Després de gastar els estalvis va conèixer les plagues dels pobres i molt més. Va experimentar la malaltia i la desesperança del malalt en condicions de sanitat caritativa. En la lectura de Com moren els pobres podem veure com en un mirall trencat la realitat dels nostres dies. En tenim un exemple en l’assassinat imprudent dels sants innocents en les residències de la pandèmia.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking