El temps dels bojos
Les compareixences dels polítics després de les eleccions autonòmiques a Extremadura, Aragó, Andalusia, Castella i Lleó, ens interpreten La nau dels bojos de Sebastià Brant. El Congrés dels diputats n’és una magnífica representació bufa. El quadre del mateix nom de Jheronimus Bosch ens mostra simbòlicament un món a la deriva. A ca nostra la majoria dels polítics ens ho representen en l’excel·lència de l’esperpent, en una realitat tan insuportable com inadmissible. Pieter Brueghel pinta les inquietants escenes de La boja de Meg simbolitzant la misèria que genera la guerra. La realitat supera la ficció del quadre en les múltiples massacres en curs, en les quals, i en contra del que s’afirma, participem per activa i passiva. Esgarrifa la corrupció que s’apropia dels mitjans de la societat del benestar. Fastigueja la disbauxa en la riquesa i el comportament dissolut d’aquells que diuen voler repartir-la, esquinçant tota esperança de futur. Només cal mirar, escoltar, olorar i degustar l’amarg sabor de la frustració provocada per una classe política que majoritàriament està instal·lada en la falsedat absoluta. En el desvergonyiment, que ja és bogeria, ens prenen per babaus quan expliquen i justifiquen l’inexplicable. Ens enfronten i alineen en bàndols irreconciliables per obtenir una pròrroga del mal govern. Malbaraten mitjans en la subvenció i prebenda per la compra de vot captiu i efímer benestar. Tenallen totes les institucions per convertir la mentida en veritat de ficció. I cada dia es rodegen de més gossos ben pagats albirant la justa protesta. Però la degradació i el desideràtum són tan presents que res dissimula que en aquesta Espanya el coix balla, el cec ens guia, el mut pregona i el sord ho sap tot, ja que tots junts són claveguera de la claveguera. L’exemple el tenim amb els pressupostos de la Generalitat que seran aprovats amb la crossa i la complicitat dels que avui ja són vividors institucionals. La clau de la caixa? El finançament singular? La recaptació de l’IRPF? La fi de l’espoli? L’agència catalana pròpia? El compliment de les lleis en vigor per la inversió i el finançament de Catalunya? Falsedats clamoroses d’Espanya i ERC que provoquen que qualsevol acció de govern que proclamin siguin escandalosos brindis al sol.
