Què més ha de passar per...?
Avançant-se en els temps el genial Ibáñez dibuixà fa una colla d’anys El Preboste de Seguridad. Avui ens bufeteja la consciència, demostrant que la història no ens ha ensenyat res a uns espanyols i catalans que ens entossudim a repetir-la. En les primeres pàgines es mostren els “presumptes” delinqüents cometent tota classe de barbaritats, que una justícia, que no ho és, els permet la reincidència i la impunitat. Un “presumpte” delinqüent és alliberat, condemnant per contra a la seva víctima. Fins i tot al prebost de seguretat li roben els pantalons en un no res. Aquest sota la pancarta del congrés del SAPO (Sarao Arrabalero Popular Obrero), amb l’emblema d’un puny i una albergínia, proclama que vol ser president en lloc del president del RANA (Rugido Apocalíptico Nuclear Apabullante). El prebost de seguretat del còmic cada vegada que fa una roda de premsa fa riure. La penosa realitat fa plorar milers de ciutadans decebuts, maltractats i venuts. El PSOE, cridat a canviar Espanya, va caure en la trampa de l’envelliment sense renovació ni redempció i, entre tots, varen convertir Alcalà Meco llavors i ara en el “VIPS Country Club”. Una gran baralla entre els capitans de la flota naufragada va propiciar l’esperpent de primàries convertides en derrota segura en favor del PP. Des de llavors en Zapatero i Pedro Sánchez no han deixat de perdre plomes en favor dels seus propis interessos personals. El PSOE actual és avui un desideràtum sense ideologia ni principis, on l’únic objectiu és posar la mà i la pota en uns pressupostos que no han vist ni la llum ni els taquígrafs en tota la legislatura. M’hauria de fer feliç veure tants i tants lluitadors per la llibertat i la democràcia disposats a mobilitzar-se en contra del feixisme en les properes eleccions. Desgraciadament en Sánchez i la seva legió d’assessors han sublimat el mestratge de l’ètica de l’engany. Ara no importa la gestió de les solucions sinó el resultat de les eleccions. Ho aconsegueixen sembrant un verí que no té aturador. El país enverinat s’arrenglera una altra vegada en la confrontació estèril i ho fa tan sols per dirimir qui ha de ser l’únic gall del corral, on les gallines es trenquen els ous les unes a les altres i la guineu se les cruspeix a totes.