Actualitat de Berkeley
George Berkeley, bisbe de Cloyne, moric en 1753 e ei un des representants principaus der empirisme britanic, amassa damb Locke e Hume. Berkeley ei coneishut pera sua propòsta immaterialista, batiada dempús damb eth nòm d’idealisme subjectiu. Tar autor deth Tractat sus es principis deth coneishement uman, era realitat ei frut dera ment, jos eth principi d’esse est percipi. Ei a díder, èster ei èster percebut. Non i pòt auer arren (sensacions, idèes e combinacions d’eres en tot formar objèctes) que non sigue percebut per ua ment. Era realitat non existís sense ua ment que la percep. Eth món non existís de forma absoluta, senon que depen dera ment. E açò ei per mor qu’era realitat ei immateriau, ei a díder, espirituau, e ei formada per idèes e esperits. Berkeley propòse atau ua ontologia immaterialista e espiritualista, a on es esperits son es agents actius dera realitat, siguen es finits o er esperit infinit (Diu), pr’amor que mentre i age objèctes non percebuts per ua ment finita, son sostengudi pera ment der Esperit etèrn. Diu ei, per tant, ua ment etèrna e omnipresenta que coneish e compren totes es causes e que les dispause d’ua determinada forma d’acòrd damb es règles dera lei dera natura.
Hèt que se restaque damb era filosofia politica deth nòste autor, mens coneishuda –bèri escrits dera quau s’acaben de publicar en casa nòsta per prumèr còp damb eth títol Obediéncia passiva–, pr’amor qu’eth ben dera umanitat depen des leis conformades pera rècta rason coma se siguessen ordenades pera volentat de Diu. Per açò, Berkeley defen qu’era submission ath govèrn a d’èster “mesurada e limitada” peth ben public dera societat. Era sua propòsta mos pòt semblar aué radicau mès dilhèu perque mos met dauant deth miralh d’ua societat en qué çò que compde ei era realitat percebuda, en fin, era aparença, ena batalha peth relat, ja non sostengut per un diu, senon per esperit infinit deth mainstream.
