Nietzsche e nosati
Friedrich Nietzsche ven d’entrar en panteon deth patrimòni culturau documentau dera umanitat. Eth reconeishement dera UNESCO se produsís enguan, en agost, mes en qué eth pensador moric hè 125 ans, dempús d’ua salut fòrça precària. Aluenhat dera filosofia sistematica, Nietzsche filosòfe damb formes literàries, de viatges aforistiques, damb ua persisténcia interpellanta e fòrça nauedosa enquia alavetz, sense desbrembar era influéncia de pensadors der irracionau coma Schopenhauer. Nietzsche filosòfe “a còps de martèth”, coma sotstitole ua des sues òbres aperada Era còga des idòls. Eth filosòf coneishut per decretar era mòrt de Diu –a despiech qu’aguesta mòrt ja l’auie soslinhat abantes Hegel–, a condicionat era nòsta cultura per miei d’un legat qu’encara dèishe era sua peada en pensament, es arts e, en fin, ena nòsta forma de compréner eth món. Nietzsche a sabut, mès lèu, èster ermenèuta dera nòsta epòca inconsistenta e nihilista, encara qu’era queiguda dera vertat metafisica a degenerat en naui idòls, qu’an substituït eth vielh diu peth superòme deformat en transumanisme dera tecnica e era IA. Mens que superòmes, er òme e era hemna d’aué s’aurien vist superats pera sua arrogància. Maugrat eth mau us e abús deth nazisme, Nietzsche tanben a estat victima d’eth madeish, en avertir que non i a hèts, sonque interpretacions. Pr’amor que volie superar aguest arren en qué navegam, per miei dera volentat de poder, ei a díder, de creacion autonòma, sense tutolatges extèrns, emparentat ací damb Kant. Ua volentat d’afirmacion ara vida, ar etèrn retorn, en tot transvalorar es valors entà balhar un nau sens ara tèrra qu’abitam, non pas d’aguesta Euròpa espaurida, de “morau d’animau de ramat”, tan pariona ar actuau.
