Tots cap a Lleida
Aquest dilluns, Antoni Puigverd dedicava la columna de La Vanguardia a la figura de Ponç Pilat, procurador romà de Judea entre els anys 26 i 36, a l’època de la passió i mort de Jesús. A causa d’haver reprimit violentament una peregrinació de samaritans, explicava l’escriptor gironí, l’home seria cridat a Roma per retre comptes a l’emperador Tiberi. Segons l’historiador Flavi Josep, un cop desembarcat al port d’Òstia, se’n perd el rastre. Un rastre que, curiosament, retrobem a Lleida. Perquè resulta que un dels edificis de l’anomenat Pla dels Gramàtics, sota la Seu Vella, convertits en casernes militars pel comte de Louvigny a partir del 1707, era el “cuartel de Pilatos”, anterior residència del rector de l’Estudi General. Finalment enderrocat el 1875, es veu que el nom tradicional de l’immoble era el de “casa de Pilats”, circumstància que desvetllaria la fantasia d’alguns cronistes locals, els quals donaven per fet que l’antic delegat imperial a Terra Santa acabaria recalant a la nostra ciutat, per impartir-hi classes al primitiu centre universitari del temps dels cèsars i més endavant esdevenint-ne rector.És ben cert que Josep Lladonosa qualificava d’inversemblant aquesta teoria, basada segons ell només en la coincidència onomàstica entre aquell consumat especialista a rentar-se les mans en públic i un tal Ponç Pelat, repoblador lleidatà al segle XI, inscrit al Llibre Verd de la catedral com a Poncii Pilati, similitud que justificaria la comprensible confusió. En canvi, Pleyan de Porta sí que donava crèdit a la hipòtesi i confirmava la notícia del sojorn temporal del personatge bíblic a les ribes del Segre exercint la docència, abans de traslladar-se al Delfinat, on moriria en la més absoluta misèria. No va ser l’únic dels individus cèlebres de l’antigor que optaria per venir a parar en aquests verals, si fem cas de diversos estudiosos de la nostra història. Ho farien també coetanis seus com el rei jueu Herodes i la seva esposa Herodies, acompanyats de la jove Salomé, decapitada per una llenca de gel del riu quan hi ballava a sobre, igual que abans Eneas al fugir de Troia i més tard Juli Cèsar, vencedor de la batalla d’Ilerda. Vull dir que quan llegim al diari que aquesta Setmana Santa l’oficina de turisme municipal ha atès un miler llarg de visitants, no ens hauria de sorprendre. Lleida atreu els forasters des de sempre.
