Pastissets de Lisboa
Si divendres passat van omplir l’Espai Orfeó, dissabte al vespre el grup Mar de Fado deixava també petit el castell de l’Espluga Calba. Un lloc insòlit per anar-hi a sentir fados, això és escoltar-los amb sentiment, una de tantes grates sorpreses que al llarg dels darrers catorze anys ens ha proporcionat el festival Interfado, obra i gràcia de la seva animosa impulsora, Carolina Blàvia, remarcable fadista nostrada, que per cert cada dia parla –i canta– més bé en portuguès.
Els músics que aquest darrer cap de setmana van amarar de la malenconia pròpia d’un gènere tan fatalista (recordem que fado prové del llatí fatum, en el sentit de fat o destí) les pedres antigues de la fortalesa medieval del referit poble garriguenc que deriva també el seu topònim de la llengua d’Ovidi, en concret del mot spelunca, cova en català, procedeixen de la petita ciutat lusitana de Monçâo, ran mateix del riu Minho o Miño i de la frontera espanyola, però pel meu gust al costat bo. Així que un singular periple de Minho a Segre i al dia següent de Segre a Rinet (l’exigu afluent de la Femosa que brolla a la serra del Tallat i recorre el terme de l’Espluga alopècica, per dir-ho sense ferir l’autoestima al susceptible col·lectiu de la closca pelada) i l’endemà de Rinet a Valira, per tal d’actuar a la Seu d’Urgell. I encara divendres vinent altre cop a Lleida, en aquest cas els lisboetes de Fado Inverso, que prosseguiran la gira a Cambrils i Malgrat de Mar, per tant vora la riera de Riudecanyes i la Tordera.
El festival ha tingut també enguany un vessant gastronòmic: taller de cuina portuguesa al Sunka i degustació prèvia als concerts de plats típics com bunyols de bacallà, coca de sardines, amanida de pop, bifana (filets de carn de porc marinada) i pastéis de Belém o de nata, que en realitat són de crema, pel barri de Lisboa prop del monestir dels jerònims on tenen l’origen. Però ara ja no cal desplaçar-se fins a les ribes del Tejo o Tajo per gaudir d’aquests deliciosos cistellets o nius o cassoletes de pasta fullada plens de crema d’ou amb llet i sucre, si és possible empolsinada de canyella, ideals per ser acompanyats amb una copeta de vi de Porto, perquè des de fa cosa d’un mes l’Eva de Lo Diari de Bell-lloc n’elabora cada dissabte i diumenge, tan bons com els de la més selecta pastelaria, confeitaria o padaria de Belém, el Chiado o l’Alfama.
