Fum de locomotora

El passat 17 de novembre, el ministre Puente anunciava una nova línia d’alta velocitat entre Lleida i Barcelona, o viceversa, sense anar a voltar per Tarragona. Això escurçaria bastant el trajecte i el temps de viatge, alhora que pal·liaria la previsible saturació al futur corredor mediterrani. Un pla a deu anys que estarà enllestit el 2030. El pla, no pas les possibles obres que se’n derivin. “¡Cuán largo me lo fiáis, señor ministro!” Però bé, per plans que no quedi, encara que al final la majoria dels presentats a bombo i plateret justament es quedin... dins d’un calaix, per sempre. Sort que l’anunci es va produir durant un “esmorzar informatiu”, havent begut només els comensals suc de taronja i cafè amb llet, no pas a la sobretaula d’un copiós dinarot amb profusió de destil·lats alcohòlics, per exemple al Ventorro (restaurant valencià on sembla ser que no s’acostuma a parlar de trens sinó de futbol, i potser aprofitar la discreció del reservat per marcar algun golet, encara que acabi computant en pròpia porta). La prevista drecera ferroviària es desviaria de la línia actual a les Borges, tallant recte per Igualada cap a la conurbació barcelonina, després de circuir Arbeca i travessar la vall del Corb. Confiem que si mai s’arriba a fer, que ho dubto, ja em disculparan l’escepticisme, sigui en tot cas sense malmetre gaire aquells bucòlics encontorns. Per fi els arbequins podríem superar, amb més d’un segle i mig de retard, el trauma de veure els trens de lluny, frustració col·lectiva que la Setmana Tràgica de 1909 ens portaria a cremar-ne un que havíem fet retrocedir fins a la Floresta, per protestar contra la lleva de tropes a la guerra de l’Àfrica, si bé sospito que en el fons pel despit de no tenir estació al poble (bé, encara que aquests avions sense ales i sobre rodes de ferro en què s’han convertit els combois moderns no s’hi aturessin, tret de supòsit d’avaria, i per tant d’estació res de res).

En fi, que somiar no costa gens, prometre no fa pobre i els estudis tècnics tenen entretinguts els enginyers del ministeri, igual que no penalitza als polítics vendre fum a periodistes i electors. Perquè, ben pensat, en comptes d’entabanar-nos amb projectes faraònics que difícilment podran realitzar-se, potser valdria la pena invertir una mica més a millorar els serveis de rodalies i regionals existents, que prou convé.