En clau de déu
Després de passar-me la tarda escoltant Lux per enèsima vegada, a veure si hi acabo d’entrar, o potser millor dit si m’entra (m’adono que no tinc remei, perquè el meu tema preferit de tot el disc de Rosalía és Memoria, un fado que la catalana canta a dues veus amb la lisboeta Maria do Carmo de Carvalho Rebelo de Andrade, in arte Carminho), el passat diumenge dia 23 al vespre acudia a un concert a Bell-lloc del Quartet de Violes de les Terres de Ponent, titulat En clau de do, que repassa l’evolució melòdica d’aquest instrument de corda, pels profans en la matèria com jo una espècie de violí una mica més gros i greu, des de la folia renaixentista o una sarabanda de Haendel fins als tangos d’Astor Piazzola o alguna cançó dels Beatles. Un repertori ben escollit i meravellosament interpretat per Núria Garcia, Josep Puig, Eduard Boleda i Jordi Roure. Quin concertàs! Si mai el veuen programat en algun altre lloc, no dubtin a assistir-hi. Em va agradar tant que l’endemà ja hauria repetit.
I, és clar, era inevitable: comparat amb aquella música pretesament espiritual (una religiositat d’Instagram, en què s’entreveu més postureig mediàtic que no fe genuïna) de la noia de Sant Esteve Sesrovires, l’estremidora ciacconna del compositor d’Eisenach, a la Turíngia, és a dir Johann Sebastian Bach, escrita arran de la mort de la seva primera esposa, que els quatre violistes ponentins van brodar, sí que sembla de debò música divina. Lenta? Tediosa? Soporífera? Però si hi ha més ritme en qualsevol allegro barroc que en un d’aquells reggaetons que fan remenar la carcanada a molts jovencells d’avui dia!
El mestre Boleda, de Verdú, va advertir al públic de la dificultat que representa per a un estranger pronunciar el topònim Bell-lloc d’Urgell, tot just mentre introduïa el cèlebre Vals número 2 de Sochstakovich, un cognom tampoc gaire fàcil de dir. I la feliç coincidència de cloure la sessió amb el Yesterday dels quatre de Liverpool, en l’enregistrament del qual en un estudi de Londres va prendre part un altre verduní, el violoncel·lista Francesc Gabarró, deixeble de Pau Casals.
Per cert, aquest vespre a les set, una nova actuació extraordinària a la mateixa església de Bell-lloc, amb motiu del ja consolidat concert de Nadal, a càrrec de la prestigiosa Coral Cantiga. Seixanta cantaires i un pianista, que no sé si cabran tots a dalt al presbiteri.
