De Nevada a Louisiana
El títol complet, escurçat per falta d’espai, hauria de ser: “De Nevada a Louisiana passant pel Rif, sense moure’s de Bell-lloc d’Urgell.” Massa llarg, en efecte. Perquè Las Vegas, cèlebre sin city del primer dels dos estats estatunidencs, valgui la redundància, o ressonància, donaria nom a un local bell-lloquí atès per dames de mala reputació, on treballava l’Abdelkarim, berber de parla amazic nascut en 1960 vora Nador, arribat aquí als vuitanta, amb qui esmorzo a Lo Diari, al mateix emplaçament, en un edifici reconstruït, d’aquell refugium peccatorum. Sisco Bòria, company de taula, recorda l’expectació entre els veïns mascles quan les noies prenien el sol despullades al terrat. Degut a la militància ultradretana del propietari, aquell catau esdevindria llodriguera dels sicaris de la Guàrdia de Franco, que no se’n movien. La colla tristament famosa dels Gómez Benet, Pacucho i companyia que sembrava el terror entre els opositors al règim, duent a la pràctica la falangista dialèctica dels punys i les pistoles... i les putes. Uns quants acabarien engarjolats per l’atemptat mortal amb bomba a la revista El Papus.
Mentrestant, a tan sols 200 metres d’allí, seguint per l’N-II, potser alguna d’aquelles mateixes nits jo havia participat, als meus setze o disset anys, en una reunió antifranquista clandestina, a què devien assistir també uns ja més granadets Xavier Pla i Lluïsa Toldrà. Poc ens podíem imaginar que cinc dècades després em farien de sogres. De dia esplai juvenil, m’explica l’exalcalde Josep Cau (l’home dels ulls més bonics del poble), amenitzat per una d’aquelles juke box o màquines de discos a monedes, per poder ballar una mica. De matinada, en un recambró, furtives timbes salvatges de pòquer o set-i-mig.
Reconvertit unes hores en jazz-club, divendres passat acollia el concorregut primer concert del nou festival Bell-jazz. Tocant Lazy river o riu mandrós de Hoagy Carmichael, sobre el Mississipi, els excel·lents músics del Gumbo Jass Band ens transportaven fins a la Louisiana de Nova Orleans, que deu el topònim a Lluís XIV, però pel cas potser a la regidora Lluïsa que ho organitza. Demà mateix, Joana Cebolla. L’altre divendres, Pixie Dixie. I en dues setmanes la nord-americana Tui Higgings, que espero que canti la seva versió d’Alfonsina i el mar, ni que sigui adaptada al context com a Alfonsina i el canal.
