SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Onada rere onada, un autèntic oceà de calor. Encara que queixar-se’n deu ser una actitud woke, als ulls dels negacionistes del canvi climàtic admiradors de Trump, Musk, Netanyahu, Milei i companyia que segons els sondejos –l’últim a càrrec del CEO, fa deu dies– s’imposarien ara mateix a les urnes en aquestes planes occidentals, d’una roentor més que no tropical, ja infernal. De manera que potser ens mereixem els màxims històrics que patim. Càstig diví? Bé, el Papa ha condemnat la xenofòbia.

El cúmul previsible de desgràcies inherents als governs d’ultradreta passats, presents i futurs (per més que molts votants potencials d’una opció tan extrema no es considerin fatxes, sinó com a molt gent d’ordre i centredreta, fins i tot defensors del país i les seves essències, això no treu que sí que ho sigui d’una forma evident i rotunda el partit al qual tenen intenció de donar suport amb el seu sufragi: de debò que podria arribar a comprendre que algú voti AC perquè en la seva desesperació opina que val més rebentar-ho tot, perquè els seus pares no l’estimaven o és un noi que no lliga mai i les dones li fan por o està ressentit per totes les males pècores que li han donat carabassa o per racisme, però no perquè es cregui independentista, ja que l’èxit dels trumpistes nostrats amb barretina i sobretot faixa seria el pitjor que li pugui ocórrer a la causa d’una Catalunya lliure, tal com tenen clar a l’ABC i d’altres mitjans de Madrid o a les institucions espanyoles més ràncies (quasi totes), vull dir que no és estrany que potencials votants de Vox s’hi estiguin acostant a carrera feta). Massa poc, doncs? A suar la cansalada i eximir amb excuses barates aquells que no només no fan res per impedir-ho, sinó que encara tracten d’accelerar la destrucció del planeta. Que soc una mica demagògic, potser? Però si a ells els encanta, la demagògia. Gairebé tant com el populisme.

Quina vergonya, però. Jo que sempre m’he sentit tan ponentí, fent-ne bandera arreu, i ara això! Si es confirmen les enquestes, hauré d’anar pensant a exiliar-me a l’apartament de Cambrils. Llàstima que el mar també cremi, aquests mesos d’estiu, i amenaci a pujar de nivell fins a inundar platges i urbanitzacions costaneres. Fa de mal resignar-se, però potser caldrà acabar per admetre que no hi ha escapatòria possible als rigors de la meteorologia i del feixisme.

tracking