SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Uf, campanya electoral! Quina il·lusió! No compto que enguany assisteixi a cap míting, ni vegi gaire estona un debat entre candidats, ni segueixi de prop la informació d’actes o declaracions als mitjans dels que hi concorren (ja no dic a les tòxiques xarxes socials, vade retro). Això sí, el diumenge 29 acudiré a votar, encara que sigui sense entusiasme, encara que sigui per eliminació, i suposo que ho acabaré fent pels de sempre, en teoria els meus, a falta d’alternatives que em convencin més, a despit que per edat i posició potser ja no m’escaigui ni em convingui, però a aquestes altures de la vida em costaria de trair la pròpia trajectòria ideològica de somiatruites desclassat (però català consegüent, goso creure).

No em cal escoltar discursos ni tertúlies televisives o radiofòniques. En tinc prou amb aixecar els ulls, quan soc a Bell-lloc, cada vegada que hi passo per davant, cap al lema del lúcid filòleg Joan Solà reproduït a la façana del modern edifici de serveis que s’alça a l’altre cantó de via: “Plantem cara. Triem”. Sí, senyor, plantar cara al feixisme, a la ignorància, a l’estupidesa, a l’egoisme, a la maldat, a la persecució de la llengua, la cultura, la manera de ser i de pensar, l’economia i el futur dels catalans, tota la colla de plagues que ens amenacen si s’imposa a les urnes la santa aliança de dreta extrema i l’extrema dreta espanyolistes, que ja fa temps –segles– que ens mostren els ullals, per més que ara dissimulin una mica, a veure si engalipen algun babau. ¿Vols dir, Sílvia, que hauríem de votar VOX, per molt que darrerament tractin d’ocultar la pell de llop sota la llana d’ovella i l’altre dia arribessin a citar en un dels seus aquelarres a Girona el gran Joan Maragall, que si aixequés el cap de seguida el tornaria a enfonsar sota terra, tan avergonyit com perplex, si bé només el primer vers de la seva cèlebre Oda a Espanya, no pas l’últim en què el poeta tip de picar pedra els acabava engegant a pastar fang, donant-los per impossibles: “adeu”?

M’agradarà veure la cara que posa la incauta ripollesa quan, més aviat del que es pensa, aquests a qui ara riu tant les gràcies l’hi il·legalitzin el partit, per suposadament independentista, quina ironia. Ja plorarem, ja. En fi, que ens agafi confessats el déu de guàrdia aquella històrica nit funesta i que hi faci més que nosaltres, encara que sigui Al·là.

tracking