Obres i jubilats

Eren quatre homes palplantats al bell mig de la Rambla de Ferran, a Lleida, els quatre encarats vers un solar buit entre dos grans edificis. Bé, buit del tot, no, hi havia dues grues immenses que hi treballaven, una sostenint un contenidor ple de runa i, l’altra, una cistella amb persones que anaven trinxant. La imatge era atractiva pel contenidor suspès en l’aire, ben alt, carregat de totxanes i desferra constructiva. Els quatre mascles s’ho miraven separats tots de tots per uns metres, distribuïts ordenadament en forma de quadrat. Cap d’ells tenia les mans fora de les butxaques. Tres, per edat, pertanyien al sector no productiu, el dels jubilats, mentre que un duia una armilla reflectant que el delatava com a persona encara útil, laboralment parlant, a la societat –deducció: era un treballador que s’havia aturat a veure com treballaven uns altres. El que estava succeint al solar exercia en ells una atracció colossal, no podien deixar de mirar-ho, i m’hauria agradat preguntar-los a cadascun per què s’havien aturat, què era allò concret que els feia estar allà. De ben segur, les respostes haurien estat interessants, algunes amb consideracions afinades sobre aquell espectacle destructiu, altres amb apunts al voltant de l’execució tècnica o bé comentaris sobre si la relació entre el volum de feina i el personal destinat era l’adequada. L’observació del que ens envolta aporta coneixement, i aquells homes aparentaven, no em preguntin vostès per què, una solvència contrastada en l’avaluació de situacions com la que es veia. És a dir, que l’experiència dona sapiència, i allà n’hi devia haver molta d’acumulada. La gent que passava s’aturava un moment, avaluaven la situació i continuaven cap al seu destí, no s’hi quedaven. L’efecte tafaner convidava a mirar-s’ho mínimament, però la major part dels passavolants eren dones i una anàlisi d’urgència em va fer concloure que el gènere femení no se sent interpel·lat per les obres, a no ser que parlem d’arquitectes. Per què? No els agraden les grues? No s’impressionen en veure un contenidor amb runa a deu metres d’alçada? La destrucció arquitectònica no motiva la seva curiositat? Vaig marxar d’allà amb un cert neguit i, sobretot, amb la insatisfacció de no trobar resposta a un altre dels dilemes quotidians que sovint ens assalten.