ChatGPT, vostès i jo
No fa tampoc tant temps que aboco pensaments en aquesta columna setmanal i no acabo de calibrar fins a quin punt a vostès, estimats lectors, les meves dèries els interessen. Això té una certa màgia, perquè la idea de pensar en la incertesa de la recepció dels missatges que transmeto obre finestres de dubte i inseguretat que em fan tocar de peus a terra. Aprofitant aquesta conjuntura que m’incita a l’experimentació i, per què no dir-ho, a la ruqueria i la pèrdua de temps poc justificada, he de confessar-los que en l’article de la setmana passada mirava de colar-los un gol, tal com fan els meus alumnes de la universitat quan em lliuren els seus treballs escrits amb ChatGPT com si fossin originals. Si recorden, l’article es titulava “La creu de la Loles” i era dedicat a la recent concessió de les creus de Sant Jordi per part de la Generalitat. Efectivament, com ara ja deuen sospitar, estava escrit amb aquesta eina d’intel·ligència artificial a partir d’instruccions donades a la màquina. L’experiència va ser fructífera perquè em va fer conèixer el funcionament i les possibilitats, tot i que també les mancances quant a la producció de textos no asèptics. Després de les indicacions inicials sobre el tema que volia abordar, el primer resultat d’article va ser decebedor, amb un to carrincló i obvi, errors variats, ironies forçades i dobles sentits mal girbats, però un cop vaig passar-li l’enllaç d’aquest diari on estan penjats els meus articles, perquè se’ls llegís i imités el meu estil, tot va canviar. El resultat era força bo en línies generals i, fins i tot, espantava una mica, tot i que calia ajustar coses, com aquelles relatives al sarcasme, una habilitat molt humana que a la màquina encara li costa. Tanmateix, si la guies i la colles, hi acaba entrant i la mala llet li surt. La conclusió que n’he extret de l’exercici és positiva, perquè m’ha certificat que enganyar cada cop és més senzill en els temps de les notícies falses i la mentida generalitzada. Però també m’ha ensenyat que, si vols fer-ho bé, costa, perquè a aquella columna feta amb ChatGPT vaig dedicar-li molt més temps, però molt més, del que habitualment destino a redactar aquestes línies pensades per a vostès en què, normalment, no menteixo ni miro de fotre’ls el pèl. Espero que m’ho sàpiguenperdonar.
