Els murals rurals
El muralisme rural és un fenomen que prolifera als dominis lleidatans. A l’espera del valent que abordi l’anàlisi des d’una perspectiva crítica, llanço aquí un memorial de greuges personal. Aquests murals s’engloben dins el que es denomina “art urbà”, on també hi ha els graffiti tradicionals, amb què mantenen grans diferències. Per exemple, la majoria d’art urbà és il·legal i desafia la propietat privada i la gestió de l’espai públic. És reivindicatiu i contestatari, suburbial i contracultural, espontani i lliure, mai controlat pel poder o les administracions.
En canvi, els murals dels nostres pobles representen tot el contrari. Són la transposició domesticada a l’entorn rural d’un model urbà, buidant-lo de tots els valors que acabem d’esmentar. S’hi detecta en aquest trasllat un cert paternalisme, perquè s’incapacita el món rural per expressar la crítica i el limita al bonisme d’allò bonic. Alguns dels murals rurals reivindiquen la pagesia amb una component naïf que forma part d’aquesta domesticació, però molts altres són buits de missatge i esdevenen mers exercicis estètics. Són murals amables amb un poder i administració local que els promou amb festivals i concursos i els integra en estratègies de dinamització turística. I com que els artistes cobren per fer-los –com ha de ser–, allò que va iniciar-se des de la subversió acaba integrat en el capitalisme i es beneficia de la subvenció. Un graffiti pretenia emprenyar, i els murals rurals ens edulcoren el paisatge visual del món rural.
Des de l’estètica hi hauria mil reflexions més a fer, per exemple, la necessitat dels nostres pobles per embellir-se després d’un segle XX d’arquitectures sòbries i de circumstàncies, pèssimes, en què només preocupava tenir una porta ben gran a casa perquè hi passés el tractor. Hi ha sentiment de culpa i es pinten murals per compensar-ho? I per què es fa sense capacitat harmònica, prescindint de les visions paisatgístiques globals? El “m’agrada o no m’agrada” no és un criteri, i l’ordenament visual dels nostres pobles no pot dependre d’accions individuals, anàrquiques, que no en tenen en compte el conjunt. Som molt exigents amb la contaminació visual dels molins de vent, però no ens plantegem si uns murals contribueixen a distorsionar el paisatge monumental històric d’un poble.
