La katana d’Oioki
Tant és si els 60.000 € pagats per la katana són un preu fora de mercat, o si l’objecte del qual parlarem és un frankenstein integrat per una fulla del segle XIV, una empunyadura del segle XVIII i una beina vuitcentista. La compra d’una espasa samurai que ha fet recentment el Govern d’Aragó i que va presentar fa uns dies Pedro Olloqui, Director General de Cultura, és un acte de justícia històrica.
Poca gent ho sap, però a la Guerra dels Dos Peres (1356-1369) en què s’enfrontaren Pere I de Castella i Pere III el Cerimoniós hi va participar un ki, una unitat de cavalleria de samurais d’alt rang enviada pel shogun Ashikaga Yoshiakira per auxiliar el rei català. Aquell batalló, que les cròniques japoneses descriuen com a noble i sanguinari a parts iguals, s’instal·lava a Calatayud i va lluitar valerosament a les ordres d’Haruto Oioki, un samurai arrauxat i bocamoll que havia heretat el càrrec d’una dona, Mei Men Jong, la més famosa de les onna-bugeisha, les dones guerreres.
Entre els samurais vinguts destacaven Kenta Lam Van i Takumi As Kong, la memòria dels quals és especialment recordada per la gallardia de les seves accions en la defensa del territori aragonès. El centenar de membres del ki van integrar-se, van casar-se amb dones aragoneses i van tenir fills mig japonesos mig aragonesos que les cròniques del shogunat Ashikaga anomenen Ma Nyo, una mena de criolls hispans avant la lettre que, per distingir-se, duien el hachimaki al cap, del qual ha derivat el tradicional “cachirulo” símbol de la identitat aragonesa.
El més cèlebre de tots, tanmateix, va ser l’esmentat Haruto Oioki. Les fonts japoneses en destaquen la riquesa del seu Buki-dana, és a dir, de l’armari on guardava la seva fastuosa col·lecció de katanes al palau de Calatayud on residia, algunes d’elles realitzades per mestres forjadors de molta fama, com Motomitsu.
Precisament, la katana que acaba de comprar el Govern d’Aragó és una d’elles, però no una qualsevol: és la que va emprar Oioki per fer-se l’hara-kiri després de no haver pogut recuperar les katanes que havia venut a uns mercaders de Barcelona per pagar deutes de joc. Aquella deshonra (la katana és l’ànima dels samurais) ningú va perdonar-li i van forçar-lo al suïcidi ritual. Que Hachiman, el déu xintoista protector dels guerrers, l’hagi perdonat.