Realitats i reptes del 2017

La inflació tanca l’any en l’1,5%. És la seua taxa més alta des del 2013. En comparació a fa un any, quan el 2015 va culminar amb un IPC del 0%, les coses han canviat. L’encariment de la gasolina i l’energia fa que els preus es puguin disparar el 2017. Des del Banc d’Espanya s’ha avançat que en els primers mesos l’IPC pot ser del 2%. Aquesta dada pot minvar el poder de compra del consumidor. L’encariment de l’energia repercuteix en el preu dels béns de consum, a la cistella de la compra. No tot es limita al sortidor de les gasolineres. Si a una empresa li resulta més car transportar els aliments, traslladarà aquest cost al preu final. No és una dada esperançadora per a l’any que iniciem, en el qual els pensionistes continuaran perdent poder adquisitiu, l’ocupació pública no es recuperarà tant com la millora econòmica presumia i en el qual els salaris mitjans tampoc tindran pujades d’antany. L’electricitat, l’aigua, els transports i, per descomptat, els carburants pujaran en la majoria dels casos i el creixement continuarà moderat, encara que l’obertura del crèdit per a inversions segures anirà a l’alça. En resum, malgrat el Brexit, que ha frenat en sec els plans de creixement europeus i la incertesa que crea en el món el mandat de Donald Trump als EUA, els reptes econòmics del 2017 continuen passant per conquerir el pols perdut des de la crisi. A nivell social, com fer front al terrorisme islàmic sense delmar el dret internacional d’asil i no fer pagar justos per pecadors, sens dubte serà un dels principals reptes del món de l’any que comencem.

Pel que fa a Catalunya i la seua relació amb Espanya, el 2016 no ens ha deixat avenços significatius ni en un sentit ni en un l’altre i els independentistes han marcat el 2017 com l’any de la desconnexió, mentre que el Govern espanyol no ha fet ni un pas per conjugar el verb dialogar. De tota manera, i intentant imprimir una mica de llum a la cruïlla en què fa temps que estem instal·lats, que el diàleg sigui la paraula consigna des de la Meseta és una bona notícia per desfer el nus gordià que enfronta les legítimes aspiracions de Catalunya i els interessos espanyols de no modificar en l’essencial l’statu quo. I encara que per les paraules de divendres de Rajoy no hi ha signes de desembús, tot és encara possible. Feliç 2017.