Panorama complicat

Ja se sap que les enquestes les carrega el diable, que els ciutadans no sempre són sincers a l’hora de contestar a un sondeig i que hi ha precedents d’errors significatius, però són més abundants els casos d’encerts a l’hora del pronòstic. La demoscòpia en els últims comicis va corregint errors i encara que mai poden avançar els resultats, sí que recullen les grans tendències de l’electorat. I en aquest sentit, la primera entrega de l’encarregada per SEGRE a Infortécnica sobre les eleccions del 21-D, que es completarà divendres amb la segona, coincideix amb les publicades per altres mitjans i també amb les dades recollides pel Centre d’Investigacions Sociològiques.

Amb matisos, tots hem coincidit fins ara que hi haurà una gran participació, superior fins i tot a la dels últims comicis, que es mobilitzaran sectors que habitualment no participaven en les eleccions catalanes, que s’han igualat les forces entre Esquerra, que partia com a gran favorita, i la candidatura de Puigdemont, Junts per Catalunya, que va remuntant posicions a mesura que avança la campanya, i que en el bàndol dels autodenominats constitucionalistes són Ciutadans els que estan més ben posicionats, arrabassant vots al Partit Popular, fins a convertir-se en algunes enquestes en la força més votada a Catalunya.

Cal insistir que estem parlant de tendències que poden anar canviant, però el panorama que es dibuixa de moment és més que complicat: no es perfilen majories clares ni en el bloc independentista ni tampoc en el bloc constitucionalista, que millora gràcies a la participació més alta però no arriba a la majoria absoluta ni sumant Cs, PP i PSC. En cas de concretar-se aquestes tendències, quedaria tot en mans de Catalunya en Comú, que malgrat retrocedir en les expectatives de vot guanyaria pes al convertir-se en element decisiu a l’hora d’elegir nou president davant de la igualtat de forces dels dos blocs.

I encara sembla més complicada l’elecció del futur president amb un dels favorits, Oriol Junqueras, a la presó d’Estremera; un altre, Carles Puigdemont, a l’exili de Brussel·les i amb ordre de detenció quan trepitgi territori espanyol, i una tercera aspirant, Inés Arrimadas, que difícilment aconseguirà els vots de Catalunya en Comú que necessitaria per a la seua hipotètica investidura. Tot molt complicat.