L'extrema dreta ja governa a Espanya

El primer pacte de govern en una comunitat autònoma espanyola entre el PP i Vox va fer que ahir Alfonso Fernández Mañueco revalidés el seu càrrec com a president de Castella i Lleó tres mesos i mig després que trenqués amb Cs i anunciés eleccions anticipades. Els discursos del mateix dia de la investidura fan presumir una legislatura, com a mínim, complicada davant d’un programa de govern imprecís, amb moltes idees i poques certeses, i sense pressupost. Mañueco va assumir ahir les tesis de Vox sobre la Memòria Històrica, que el seu vicepresident assegura que se substituirà per una de “concòrdia”.

El president també va prometre que la llei contra la violència de gènere prevaldria més enllà d’aquesta normativa de “violència intrafamiliar” acordada amb Vox, mentre que la formació de Santiago Abascal continua rebutjant el concepte de violència de gènere o masclista. De moment, el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va eludir assistir a l’acte d’investidura perquè li serà molt complicat mantenir el seu discurs de moderació centrista amb una mà, mentre permet que el seu partit governi, per primera vegada a l’Espanya democràtica, amb l’extrema dreta. Mentrestant, a la cantonada, els resultats de la primera volta electoral de diumenge a França ens van despertar ahir amb el millor resultat de la història de la ultradreta en una primera volta presidencial i amb una abstenció del 26,2%, quatre punts més que el 2017.

Si amb aquesta realitat dels veïns gals i amb l’ascens constant d’extremismes de tot tipus a Europa la classe política no reacciona, tindrem un problema molt greu. No es poden ni s’han de limitar les accions polítiques a fer un cordó sanitari a aquests partits xenòfobs, masclistes, retrògrads i elitistes, perquè si la gent del carrer els vota deu ser que està farta de paraules buides que no es transformen en millores econòmiques o socials. Els partits de centre i progressistes han de posar-se les piles i ràpidament perquè la guerra a Ucraïna i l’escalada de preus s’enquisten i Europa, en lloc d’avançar cap a més democràcia, igualtat i progrés, fa un funambulisme perillós per al qual no hi ha xarxa.L’assassinat d’un taxistaIndependentment de les circumstàncies del crim d’un taxista lleidatà a la Bordeta diumenge a la matinada, que han d’aclarir els Mossos, el tràgic assassinat de Mohamed Ezzeraiga ha de servir almenys per revisar la seguretat d’aquest col·lectiu, que treballa sense càmeres, mampares o botons de seguretat, la qual cosa els deixa indefensos davant de qualsevol tipus d’atac.