Lleida, al vagó de cua

Ja són més de 900 els lleidatans que han comprat el bonotren per viatjar gratis en ferrocarril fins a final d’any, sempre que el recorregut que facin cada dia sigui el mateix. La veritat és que la mesura inclosa en el pla energètic és bona, perquè a banda de comportar un estalvi per a aquestes persones fomenta el transport públic i rebaixa la contaminació. Cal veure si el servei de Rodalies de la capital catalana, ja bastant col·lapsat i amb endèmics problemes d’avaries, maquinistes.

suporta el gran volum de passatgers que guanyarà a partir d’avui. Però si a Barcelona el problema se centra a absorbir més usuaris, a Lleida les carències venen ateses per la falta d’un servei de rodalies que permeti als veïns de Cervera, Tàrrega, Bellpuig, Mollerussa, Bell-lloc, Juneda, les Borges o qualsevol de la resta de municipis pels quals circulen les línies de Manresa o la costa, deixar el cotxe a casa per anar a treballar, estudiar o qualsevol dels desplaçaments regulars que fan cada dia. Només cal fixar-se en el nombre d’abonaments venuts per adonar-se que Lleida va a la cua, i no només perquè entre la capital catalana i Girona o Tarragona hi hagi menys quilòmetres que a Lleida, que també; la gran diferència és en el nombre de combois diaris (sis concretament entre Lleida i Barcelona i menys encara entre Lleida i Tarragona), quan de la Costa Daurada a Barcelona en surt un cada mitja hora, tan sols per posar un exemple.

Per a la resta de Catalunya sens dubte és un pas endavant en la millora de la mobilitat i estalvi familiar, encara que només sigui per quatre mesos, però per a Lleida és un exemple més de les carències d’un servei que dista massa del servei que ofereixen els Avant i l’AVE. Potser ha arribat el moment d’exigir que el sempitern reequilibri territorial arribi d’una vegada per sempre a la xarxa de ferrocarrils de Lleida, en massa ocasions oblidada, i això no és victimisme, és la pura realitat contrastable i contrastada.

El dèficit crònic

El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol, els seus ens i la Seguretat Social va assolir gairebé els 20.200 milions d’euros en l’exercici del 2019, segons l’aproximació de la balança fiscal elaborada per la Generalitat que va presentar ahir el conseller d’Economia, Jaume Giró. Aquesta balança mostra la diferència entre la despesa que l’Estat realitza en una comunitat i els ingressos que n’obté, la qual cosa genera dèficit fiscal.

La història es cronifica i és aquella per la qual es va iniciar, en bona mesura, el procés. El diàleg entre Catalunya i Espanya ha d’emprendre aquesta injustícia històrica com a primer esglaó per crear de veritat un clima d’entesa.