10.000 persones al Camp d’Esports
L’històric partit AEM-Barça al Camp d’Esports va constatar, entre altres coses, que va ser una gran festa reivindicativa del futbol i de l’esport femení en general però, sobretot, que esdeveniments d’aquesta índole són un òptim vehicle educatiu per fomentar un dels valors tan amenaçats en aquests temps que corren com és la igualtat. El club lleidatà va donar a conèixer ahir la xifra oficial d’espectadors, un total de 10.473, que van omplir l’estadi –amb una llarga cua que arribava fins a passeig de Ronda i que només s’havia vist en partits importants de play-off del Lleida– i, entre les poblades grades, una gran quantitat de nenes i joves que comencen a tenir referents en els terrenys de joc més enllà de Messi o Lamine Yamal i que somien arribar a ser un dia com una de les cracs del Barça o jugar al primer equip de l’AEM. L’ambient que es va viure i l’atmosfera que es va crear són conseqüència de la tasca d’un club que, per molt que s’hagi avançat en el tema de la igualtat i l’esport femení, no sempre compta amb la visibilitat que es mereix. Dimecres sí que va ser gran protagonista aquest any en què compleix el seu centenari (1925-2025) una entitat amb la qual la ciutat té un enorme deute pendent. L’AEM, juntament amb altres clubs, va ser l’embrió el 1939 del Lérida Balompié que després donaria origen a la UE Lleida. Als anys 50, AEM i la UE Lleida formarien el primer equip juvenil de la província, posant la primera pedra del concepte de futbol base. Però la gran aposta de l’AEM va ser crear una secció de futbol femení el 2003 que, gràcies a la tasca de moltes persones del club i a la visió de l’enyorat entrenador Dani Rodrigo, va fer possible que a la temporada 2016-17 un equip infantil de noies guanyés una Lliga masculina. L’impacte mediàtic va ser tal que va merèixer que el diari The New York Times li dediqués un ampli reportatge posant Lleida en el mapa. I en l’actualitat, el primer equip de l’AEM lluita des de fa un parell de temporades per ascendir a la Lliga F, la màxima categoria estatal. Enarbora així amb orgull la bandera de l’esport femení a la ciutat. Cal felicitar, doncs, l’AEM pels seus cent anys tan ben portats i per ensenyar que, a través de l’esport, no hi ha reptes impossibles a la societat i que els somnis, amb molta feina i també amb grans dosis d’il·lusió, poden arribar a fer-se realitat. Cal lamentar només el poc ressò que posar 10.000 persones al Camp d’Esports per veure futbol femení ha tingut a nivell estatal. Només el Barça al Camp Nou en diverses ocasions ha aconseguit reunir tant de públic, ja que quan juguen al Johan Cruyff, encara que omplin, la capacitat és de 6.000 persones i a nivell estatal en comptades i puntuals competicions se superen els 10.000 espectadors. Una llàstima que no hagin donat visibilitat a un esdeveniment tan significatiu i important per a tot l’esport femení.
