El PP, sempre amb Catalunya en el punt de mira
Les empreses catalanes tindran accés al 25% dels 5.000 milions d’euros en avals que va aprovar dimarts el Consell de Ministres per fer front a les conseqüències dels aranzels imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump. La quantitat, que va en proporció amb el pes que representen les empreses catalanes en les exportacions als Estats Units, ha estat fruit d’un acord entre el Govern central i Junts. La clàusula, segons estableix el reial decret, s’aplicarà als instruments financers “regulats” per aquest reial decret: la línia ICO d’avals de 5.000 milions d’euros i diferents eines per al suport a la internacionalització i la cobertura del risc. Aquesta proporció és la que indica el sentit comú i les simples matemàtiques: el que més ven a l’estranger és el que ha de rebre més suport per frenar o minvar les conseqüències negatives que evidentment tindran els aranzels, si no sorgeix un acord d’última hora que torni la calma als mercats, a les empreses i, evidentment, als treballadors d’aquestes firmes, que són al final els qui pagaran els plats trencats de la més que possible recessió.
De fet, ahir mateix ja es va rebaixar la previsió de creixement per al 2025 a Espanya. Que al PP aquesta proporcionalitat li sembli una “cessió intolerable” que fa que vegi “més lluny” la possibilitat de donar suport al decret dels aranzels proposat pel Govern espanyol és una mostra més que el partit de Feijóo ha perdut totalment el sentit d’estat i està disposat a marginar empreses catalanes, tinguin la ideologia política que tinguin, per un grapat de vots a la resta de l’estat. Lamentable.
“Besar-me el cul”
I mentre el PP nada contra corrent per una colla de vots populistes, l’estratègia aranzelària de Donald Trump està sacsejant els mercats borsaris de tot el món i posa en dubte les relacions diplomàtiques dels Estats Units. Almenys això semblava en el seu discurs davant del Comitè Nacional Republicà del Congrés, dimarts a la nit, en què, vestit d’esmòquing, va assegurar que ho té tot sota control: “Els dic que tots els països ens estan trucant, besant-me el cul, i s’estan morint per fer un tracte.” Sens dubte, els països conscients del mal que es pot fer a l’economia mundial intenten arribar a un acord i la majoria del poder polític i empresarial nord-americà també, de forma que unes hores després va haver de fer marxa enrere en la seua niciesa i va fer el que el vicepresident ja va aconsellar dilluns passat, és a dir, interrompre 90 dies els aranzels per obrir un diàleg amb la UE i la resta de països del món. Deixa al marge la Xina, el seu veritable pols i objectiu, que també perdrà.
