Una fusió d’assignatures poc científica
El departament d’Educació ha confirmat la fusió de les assignatures de ciències a Batxillerat a partir del curs 2026-2027, de manera que física i química passaran a ser una única matèria, igual com biologia i geologia i ciències ambientals. Així, les quatre actuals, que tenien cada una tres hores de classe a la setmana, es convertiran en dos amb quatre hores setmanals, per la qual cosa en global l’ensenyament obligatori en la modalitat de Batxillerat científic dedicada a aquestes àrees passarà de 12 a 8 hores. Els docents, que han creat la plataforma Ciències en Perill, denuncien que fins fa dos anys l’horari lectiu era de 16 hores, i que si després de la retallada a dotze ja era summament difícil impartir tots els coneixements bàsics d’aquestes assignatures, ara serà directament impossible. Així mateix, alerten que serà inevitable que la formació científica dels joves catalans també es vegi perjudicada. Els seus arguments compten amb l’adhesió de fins a 27 entitats i associacions, entre les quals figuren l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i les societats científiques de l’Institut d’Estudis Catalans o l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Educació, que va obrir una ronda de consultes després de veure l’allau de reaccions en contra que havia suscitat la seua proposta inicial formulada a finals de desembre, s’ha mantingut finalment invariable en aquesta determinació, al·legant principalment que aquest canvi és obligat per adaptar-se a la llei educativa orgànica estatal, la LOMLOE. El departament addueix que, encara que hi hagi menys hores per a aquestes matèries troncals, les obligatòries de modalitat en guanyaran una, passant de 3 a 4, i hi haurà optatives que inclouran continguts de les mateixes i que seran “altament recomanables”, per la qual cosa afirma que no es perdran coneixements. Ara bé, sense entrar en el terreny pedagògic, es pot fer una observació des del sentit comú. Quan Educació diu que al Batxillerat científic caldrà complementar els continguts d’assignatures obligatòries amb altres d’optatives està assumint implícitament que l’horari que hi va destinat és insuficient, i el que fa és deixar en mans de cada centre la solució. I en això tenen raó els professors quan destaquen que s’obre la porta que hi hagi diferències en la formació, perquè no tots els centres tenen els mateixos mitjans i perquè, per molt recomanada que estigui una optativa, l’alumne tindrà la llibertat de cursar-la o no. I a partir d’aquestes premisses, es pot preguntar per què, en lloc de limitar-se a acatar la normativa estatal, la conselleria no obre un procés de negociació amb el ministeri d’Educació per modificar la llei orgànica vigent en lloc d’optar per pedaços per cobrir les deficiències. És cert que les lleis hi són per complir-les, però també ho és que optar per aplicar-les partint de la base que no responen a les necessitats existents és una pèssima política.
