El potencial turístic de Lleida
La temporada d’esquí va abaixar dilluns el teló i tot apunta que s’assoliran els 1,4 milions de forfets de l’anterior campanya, amb la qual cosa el Pirineu consolida el seu potencial dins del sector del turisme d’hivern. Les estacions van rebre 52.000 visitants durant aquesta Setmana Santa, xifra que suposa al voltant del 60% dels que van venir a les comarques de Lleida. Tal com publicàvem a la nostra edició d’ahir, els establiments turístics van registrar unes 260.000 pernoctacions generades per més de 85.000 persones, amb un impacte econòmic d’uns 23 milions d’euros.
Un dels aspectes que també cal destacar és que es confirma la tendència iniciada fa un temps d’una creixent diversificació de destinacions i d’activitats dins de la demarcació. L’esquí manté la seua estrebada dins de la Setmana Santa, però els bungalous i els càmpings de les comarques del pla han penjat el cartell de complet, mentre que l’ocupació de les cases rurals, que també abunden fora del Pirineu, ha superat el 80%. Són bones dades que confirmen la importància de comptar amb una oferta cada vegada més diversificada i que plantegi als turistes la possibilitat de combinar diferents activitats i itineraris. A més, també ha de servir per potenciar el mercat dels productes de primera qualitat que produeix el sector agroalimentari local. Cal continuar perseverant per fidelitzar visitants i anar captant-ne de nous, partint de la base que cal primar la qualitat davant la quantitat.
La falta de nínxols nous
Les incineracions de difunts han anat guanyant pes en relació amb els enterraments al llarg dels últims anys a Lleida ciutat, la qual cosa ha reduït les necessitats de construcció de nous nínxols al cementiri. Tant l’ajuntament de la capital com molts d’altres també han impulsat la reutilització de sepultures a mesura que els titulars no renoven els seus drets una vegada finalitzat el període de concessió. No hi ha res a objectar a aquesta pràctica, però en cap cas ha de ser obstacle perquè no hi hagi una oferta suficient de tombes per estrenar, perquè les persones que perden un ésser estimat i no volen optar per la incineració, sigui pel motiu que sigui, tampoc s’haurien de veure obligades a haver d’utilitzar un nínxol de segona mà com a única sortida, perquè a més l’habitual és que una bona part es trobin en departaments antics i estiguin visiblement deteriorats.
Seria bo, doncs, que la Paeria construeixi com més aviat millor els 78 nous previstos i que de cara al futur planifiqui les obres amb temps perquè no es repeteixin aquest tipus de situacions que s’han convertit en força habituals des de fa uns anys.