El català, en situació crítica
L’Institut d’Estudis Catalans va acollir ahir la firma del Pacte Nacional per la Llengua, que ha estat aprovat quatre anys després de la primera resolució en el Parlament a instàncies del llavors president de la Generalitat d’ERC, Pere Aragonès. El president actual, el socialista Salvador Illa, va presentar l’acord com un “compromís” amb la llengua catalana i va demanar un “esforç col·lectiu” a tots els presents, partits, entitats i agents socials, perquè aquest document passi “del paper al carrer” i que les mesures que planteja, amb una dotació de 255 milions aquest any, frenin el retrocés de la nostra llengua. “És un bon exemple de responsabilitat i de sentit de país. El català és de tots i totes, i ens necessita a tots i a totes”, va asseverar davant de representants del Govern, del PSC, d’ERC i dels comuns, i també dels dirigents d’entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua i dels líders sindicals de CCOO i UGT. L’acord naix sense unanimitat i amb l’absència del principal partit de l’oposició, Junts, i la CUP. Tampoc no l’han subscrit el PP ni Vox i ni Aliança Catalana. Illa va assegurar en el seu discurs que el Govern està “obert” a futures incorporacions. L’última enquesta d’usos lingüístics va revelar que ha crescut el nombre de coneixedors del nostre idioma, però que menys d’un terç de la població de Catalunya considera el català la seua llengua “habitual”, la qual cosa és una dada alarmant i que mostra clarament la situació crítica en què es troba. En cinc anys s’avaluarà si les polítiques aplicades han aconseguit frenar aquest retrocés i quin n’ha estat el grau de compliment. Fins aleshores, el Govern es compromet a destinar un mínim anual de 200 milions d’euros a política lingüística. Tot el que sigui ajudar a enfortir el català ha de ser benvingut i és necessari per a la seua pervivència social, però hi ha alguns puntals irrenunciables: la immersió lingüística educativa i l’oficialitat a Europa, d’una banda, i la seua “necessitat”, per una altra. El primer està amenaçat i a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’obligatorietat del 25% de castellà a les aules; el segon, pendent del dia 27 en què els 27 estats ho debatran a la UE i la tercera, per concretar. Per viure i treballar a Catalunya el català ha de ser indispensable.
Morir en llista d’espera
És evident que les 140 persones que van morir a Lleida el 2024 en llista d’espera d’una operació quirúrgica van poder morir de mil motius no imputables a la demora de la cirurgia, però de segur, tinguessin la malaltia que tinguessin, aquesta intervenció era necessària per a la seua salut i qualitat de vida. És vital reduir aquestes dilacions.
