Madrid DC i la màfia
A més d’un li va passar ahir pel cap el joc del mirall, en el qual segons la cançó infantil “el món al revés, qui ho diu ho és”. Resulta desconcertant que el partit que ha protagonitzat l’escàndol de corrupció més gran d’Europa, que va provocar l’única moció de censura exitosa de la democràcia espanyola, acusi els seus rivals de ser “màfia”. El que ocorre ara és el que va augurar Pasqual Maragall en un famós article titulat “Madrid se’n va”, publicat el 2001. Aznar acabava d’iniciar el seu govern amb majoria absoluta i Maragall va saber veure que el seu projecte passava per construir un gran Madrid DC completament autònom, que absorbís demogràficament, políticament i econòmicament tot el que tenia al voltant. Aquell projecte d’Aznar, ideat pel seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, es completa ara amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, assessorada pel mateix Rodríguez. Des que Maragall va escriure aquest text fa 24 anys, només Catalunya ha mantingut el seu pes econòmic, amb un 18% del PIB. La resta és un desert. Políticament, això s’ha traduït en una dreta extrema que s’assembla molt a l’extrema dreta.
Espanya passa per ser una excepció en una Europa on l’extrema dreta ja és el primer o segon partit en molts països (Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Àustria, Bèlgica, Romania...), però es tracta d’un miratge perquè aquest paper, més enllà de Vox, l’exerceix el PP de Madrid. La dreta sempre ha considerat que un govern socialista és il·legítim i ha desplegat totes les seues forces mediàtiques i judicials, que són moltes, per derrocar-lo. Va ocórrer amb l’anomenat “sindicat del crim” contra Felipe González i passa ara amb Pedro Sánchez. Aznar va dir “qui pugui fer, que faci” per fer fora Sánchez i molts s’hi han sumat. La primera, Ayuso, que va protagonitzar divendres un dels actes més vergonyosos dels últims anys en la política espanyola amb la seua falta de respecte al català, l’eusquera i el gallec. El que va fer Ayuso li reportarà molts vots a Madrid DC, però és inacceptable més enllà de l’M-30. Perquè això ja no és ideologia, ja no és discutible, ja no és opinable. Es tracta directament de xenofòbia.
Davant d’aquest atac per terra, mar i aire contra Pedro Sánchez, no n’hi ha prou que el líder socialista es faci la víctima. Amb els seus socis d’investidura té majoria absoluta al Congrés i, si certs poders fàctics estan utilitzant recursos de dubtosa legalitat i nul·la ètica per fer-lo fora, la seua obligació és utilitzar aquesta majoria absoluta per legislar i crear normes que combatin la guerra bruta, tal com va prometre fer després de la seua famosa carta en la qual anunciava que s’afagava unes jornades de reflexió. Ho ha de fer pel seu propi bé i, sobretot, pel de la democràcia.
