Sixena, de despropòsit en despropòsit
La sentència del Suprem que ordena al MNAC retornar a Sixena les pintures murals que van ser salvades per la Generalitat republicana, després que el monestir d’aquesta localitat fos incendiat durant els primers mesos de la Guerra Civil, és qüestionable per múltiples motius, tal com assenyalem en aquesta mateixa secció, però crida especialment l’atenció que els magistrats fessin cas omís dels informes dels experts que adverteixen del risc que suposa per als frescos un trasllat. No només això, sinó que la sentència va establir un termini molt curt, de 20 dies, per dur-lo a terme. Ara, el MNAC ha acordat notificar una “incidència judicial” per donar compte de la seua “incapacitat tècnica” d’executar l’ordre. També ha decidit crear un grup de treball format per tècnics per avaluar les possibilitats de complir la resolució i ha convidat el govern d’Aragó a participar-hi designant com a representants els especialistes que consideri convenients. La resposta del president aragonès, Jorge Azcón, ha estat que estan oberts a col·laborar, però destacant que ha de fixar-se un termini temporal per materialitzar el trasllat i que “no ens deixarem prendre el pèl”. Precisament, el conflicte per aquestes pintures i per les obres que la Guàrdia Civil es va emportar del Museu de Lleida per ordre judicial el desembre del 2017 s’explica en gran part per la incapacitat dels responsables polítics de buscar solucions consensuades que respectin els criteris dels experts. Des que el Vaticà va aprovar fa 30 anys segregar les parròquies aragoneses del bisbat de Lleida, renunciant al que hauria de ser una de les seues comeses, facilitar la concòrdia, tant la diòcesi de Barbastre-Montsó com les autoritats d’Aragó han reclamat les obres d’art originàries d’aquest territori gairebé com si Lleida i Catalunya les haguessin robat, quan sense la tasca de persones com el bisbe Messeguer o de Josep Gudiol, que va preservar els frescos de Sixena, la majoria s’haurien perdut o estarien en mans de col·leccionistes privats.
Les culpes de la gran apagada
L’informe sobre la gran apagada del 28 d’abril fet públic ahir pel ministeri de Transició Ecològica reparteix les culpes entre Red Eléctrica Española (REE) i les companyies del sector. Assenyala que hi va haver sobretensions i que el sistema “no disposava de prou capacitat de control de tensió dinàmica” —de la qual cosa és responsable REE— i que les centrals convencionals que s’havien de posar en marxa per equilibrar la xarxa no ho van fer, malgrat cobrar per això —la qual cosa depèn de les elèctriques—. Paradoxalment, feia temps que diversos experts avisaven d’aquesta situació, però ningú no va fer res.
