El canvi climàtic deteriora la salut
La ciutat de Lleida acabarà el juny havent registrat temperatures màximes de més de 35 graus en 23 dies, quan la mitjana històrica aquest mes era de 4. Les onades de calor han passat de ser puntuals a habituals tots els estius. Les glaceres s’extingiran a tot el Pirineu (al de Lleida ja han desaparegut) ben aviat i passa el mateix en moltes zones del món. El gel de les regions polars s’està fonent. La temperatura mitjana anual i la de l’aigua del mar pugen de forma constant. Els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents a tot el món. Ens faltaria espai, no en aquest editorial, sinó en diverses pàgines, per explicar la muntanya de dades que proven els efectes del canvi climàtic. Per això sorprèn que hi hagi tanta gent que compri el missatge negacionista que sempre ha fet calor que venen ultres i populistes, amb Donald Trump al capdavant. Aquesta setmana hem publicat que els serveis d’Urgències dels hospitals de les comarques de Lleida han atès més de 1.800 persones entre el 21 de maig i el 21 de juny, abans de l’inici oficial de l’estiu, per la calor. La gran majoria de casos no són insolacions o cops de calor, sinó que les altes temperatures empitjoren l’estat de pacients d’edat avançada, dels qui pateixen pluripatologies, malalties cardiorespiratòries i altres afeccions, entre altres col·lectius. Hauríem de ser conscients que l’escalfament global ja deteriora la salut de moltes persones i augmenta la mortalitat arreu del món.
Drets que cal protegir
Parlant de negacionisme, el Dia de l’Orgull LGTBIQ+ celebrat dissabte es va convertir a Budapest en un desafiament al Govern homòfob i autoritari de Viktor Orbán, que havia prohibit la manifestació després que durant els últims anys i mesos hagi suprimit tots els drets d’aquest col·lectiu. Orbán és el mirall en el qual es mira el líder de Vox, Santiago Abascal, la formació del qual atribueix l’increment dels crims masclistes (aquesta setmana han estat assassinades 6 dones i un nen) a les polítiques d’igualtat. Seguint la seua línia argumental, cal concloure que les dones estaran més segures si es resignen a no competir amb els homes per llocs de responsabilitat empresarial, política o social, si assumeixen que les tasques domèstiques i la criança dels fills són cosa seua, que si és possible han de tenir diversos fills i que tampoc no passa res per dependre econòmicament de la seua parella. És trist que hi hagi tants ciutadans, especialment homes joves, que es deixin seduir per aquestes posicions retrògrades contra la diversitat sexual i la igualtat entre homes i dones.
