Pensa en verd
“La moda passa, l’estil queda.” Però encara que sigui un sacrilegi contradir Coco Chanel en aquestes qüestions, costa resistir-se a la moda, i més als anys 80 quan ser modern era –gairebé– una qüestió d’estat. I no parlem només de roba. Fa quaranta anys, urbanistes i arquitectes van apostar per les anomenades places dures i ara, en plena emergència climàtica, es confirma que no va ser una bona idea. Les places dures eren solucions per a la urbanització d’espais públics de gran extensió, en la qual el ciment regnava en detriment de qualsevol element de vegetació i el mobiliari urbà era escàs o nul. La plaça Sant Joan de Lleida en seria un exemple paradigmàtic, però no l’únic. N’hi ha prou amb recordar la urbanització del Turó de la Seu Vella, que originalment no tenia bancs per a vianants ni ombres sota les quals arrecerar-se a l’estiu. Més enllà de criteris estètics, aquesta ciutat inhòspita és una de les raons per les quals la temperatura a Lleida ha experimentat una anomalia tèrmica de gairebé 5 graus el juny, la més alta entre totes les capitals de l’estat, que només –un només molt matisable– han guanyat un grau. Aquestes places dures les anomenem ara illes de calor. A la capital del Segrià 47.3843 veïns viuen en carrers sense zones verdes, la qual cosa contribueix a l’augment de la temperatura. Fa bé la Paeria a revertir aquesta situació amb iniciatives com la del sender verd que s’ha creat recentment a Cappont, però l’aposta ha de ser més decidida i més generalitzada.
En el treball de final de màster en Arquitectura del Paisatge per a un Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Ciències de l’Agricultura de Suècia, la lleidatana Helena Guiu va elaborar un mapa de temperatura superficial amb les zones més càlides i més fresques, que constata que la Mitjana registra 13 graus menys que les àrees industrials. En aquest treball proposava crear un nou parc entre Gardeny i Vallcalent, rehabilitant un ecosistema de bosc mediterrani per generar brises fresques cap a la ciutat. També plantejava una xarxa de refugis climàtics cada 300 metres connectats per corredors vegetals, instal·lar cobertes verdes a les zones industrials per reduir l’acumulació de calor i aplicar el principi 3-30-300 (que cada habitatge tingui tres arbres visibles, un 30% de cobertura arbòria i un espai verd a menys de 300 metres). Amb una altitud de només 167 metres sobre el nivell del mar, Lleida té les de perdre amb el canvi climàtic. Quan s’instal·la una dorsal càlida, l’aire tendeix a descendir en altitud i a comprimir-se, per la qual cosa es disparen els termòmetres. El juny ha suposat una severa advertència. Hem superat els 35 graus més de 20 dies, hem estat 233 hores a més de 30 graus i hem tingut 15 nits tropicals (amb la temperatura per sobre dels 20 graus). Com en el cèlebre eslògan publicitari, hem de pensar en verd.
