Confiança ‘hacendado’ en el PSOE Peugeot

Yolanda Díaz era ahir al Congrés malgrat que hores abans havia mort el seu pare. Estava amb els diputats de Sumar i no al banc del Govern al costat de la també vicepresidenta María Jesús Montero. La doble sorpresa causada per la presència de Díaz i pel lloc que ocupava a l’hemicicle va ser el presagi del que vindria: una defensa inesperadament ferma del govern encapçalat pel “PSOE Peugeot”, així anomenat per la dreta –que acostuma a afegir la paraula banda– en relació amb el vehicle utilitzat per Pedro Sánchez el 2017 per recórrer tot Espanya i recuperar el control del partit. El van acompanyar en aquest viatge Ábalos, Koldo, Cerdán i Salazar: tots caiguts. Sánchez no, i aquest Sánchez va defensar amb energia Díaz per garantir que guanyaria aquesta espècie de moció de confiança hacendado que va viure ahir el Congrés. Sánchez no va estar bé quan va retreure al PP el “i tu més” perquè va donar la idea que tots són iguals, però va tenir una arrancada brillant en la qual va demanar disculpes amb una humilitat creïble. “Estic net”, va dir. Més li val, perquè de cap altra forma no acabarà la legislatura. Creu tant en la seua honestedat que no l’espanta saber que si l’escatxiga el cas Cerdán se n’haurà d’anar. Ell assegura que es va equivocar al confiar en persones en les quals no havia de confiar, i això és comprensible perquè, tret de Nostradamus, la resta d’éssers, per confiar en algú, hem de posar-lo a prova, i de vegades surt llufa. No existirà un P. Sánchez en el cas Cerdán que emuli el M. Rajoy del cas Bárcenas, va assegurar el president. I va anunciar mesures contra la corrupció, especialment contra les empreses corruptores, que semblen redundants. L’actual legislació, del 2017, ja preveu que aquestes firmes no puguin optar a adjudicacions ni a subvencions, però aquesta legislació amb prou feines s’ha aplicat. Hi ha hipertròfia legislativa i escàs compliment de la llei. I quan es compleix hi ha hipertròfia punitiva. A 80 anys de presó han condemnat l’assessor d’Imanol Arias i Ana Duato! Davant del Sánchez que presumeix de net hi havia ahir al Congrés dos dretes que estan en guerra. Aznar va dir el cap de setmana que Sánchez ha d’anar a presó i Vox va respondre al cap de poques hores demanant la deportació de 8 milions d’immigrants. Les dretes d’Occident estan abonades a les barbaritats perquè amb elles juga cada dia l’home més poderós del món, al qual aquestes dretes serveixen amb homenatge. Aquests partits es veuen ja al govern però de moment la legislatura segueix. Els socis d’investidura de Sánchez no l’abandonen, i ell tampoc no abandona el vaixell malgrat que ha estat per les seues decisions que s’ha precipitat a l’abisme. Díaz no pensa baixar ni sembla que ho vagin a fer Junts, el PNB, Bildu ni l’ERC d’un Rufián que ahir va provocar una altra vegada, i amb més entusiasme que mai, l’ovació del grup socialista. La gran incògnita? Sens dubte, Podem.