Un vas és un vas i un plat és un plat

“La llei és la llei”, sentíem dir amb gran pompositat durant els anys del procés. Era una bajanada que hauria firmat el Mariano Rajoy que ens va deixar la memorable reflexió sobre què és un vas i què un plat. Ahir es van conèixer dos notícies jurídiques de pes a Luxemburg i a Andorra. La primera és la doble sessió celebrada en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d’Amnistia; la segona, la sentència sobre la Banca Privada d’Andorra (BPA). En el primer cas es tracta de les dos primeres qüestions prejudicials plantejades per tribunals espanyols davant de la justícia europea sobre el perdó als condemnats per l’1-O. Des que es va aprovar la llei d’Amnistia, i molt abans durant la tramitació, els jutges han protagonitzat nombrosos intents d’obstaculitzar-ne l’aplicació, manifestacions amb togues incloses. Gairebé tots aquests obstacles han estat plantejats per la cúpula judicial. La immensa majoria dels 5.400 jutges es limiten a fer complir la llei, sigui o no del seu grat. A Luxemburg s’analitza si la llei d’Amnistia perjudica els interessos financers de la Unió Europea, una qüestió plantejada pel Tribunal de Comptes (que no és un tribunal, malgrat el seu nom), i si vulnera la directiva comunitària sobre terrorisme, plantejat per l’Audiència Nacional. En els dos casos l’advocat de la Comissió Europea ha dit que no, encara que ahir va opinar que la llei és una autoamnistia a canvi d’investir Pedro Sánchez, cosa que va ser plantejada pel Suprem i rebutjat pel Constitucional al ser un argument impertinentment polític en seu judicial. Digui el que digui el TJUE, l’amnistia dels líders de l’1-O seguirà en mans d’un Suprem que assegura que es van lucrar personalment malgrat que ningú es va emportar diners a la butxaca, que ja són ganes. Ganes de no aplicar la llei, concretament. En el cas d’Andorra, la intervenció de la BPA va constituir fa deu anys la convulsió més important en dècades del sistema bancari del Principat en una crisi que, més enllà de la sentència coneguda ahir, amb divuit condemnats, té ramificacions que es tradueixen en unes altres cinquanta causes, entre les quals una en la qual figuren com a imputats l’autor de l’esmentada anàlisi sobre la realitat ontològica del vas i el plat i dos dels seus ministres, Montoro i Fernández Díaz, tots ells acusats de fer xantatge a la BPA per obtenir dades de Pujol, Mas i Junqueras. En la comissió d’investigació del Congrés sobre la policia patriòtica, va assenyalar Mariano Rajoy: “Vostè es creu que si jo vull amenaçar algú –que no he amenaçat ningú mai– primer passo públicament per La Seo de Urgel [sic], em trobo allà amb el bisbe i estic amb vostè, i després me’n vaig amb tres ministres, el meu cap de gabinet, el meu cap de l’Oficina Econòmica i tres o quatre persones més a tenir una reunió amb el govern d’Andorra? En quin cap hi entra, això?” No sabríem què respondre.