S’ha acabat la festa, Alvise
La defensa de la llibertat d’expressió va ser la primera reacció de la regidora de l’ajuntament de Barcelona Eugènia Gay quan se li va preguntar la setmana passada per l’obra de teatre que ridiculitza la llengua catalana per denunciar la suposada discriminació de la castellana a Catalunya en àmbits com el sanitari. Va ser una pèssima explicació perquè la clau del debat era que l’ajuntament barceloní hagués pagat un espectacle que, més enllà de la llibertat d’expressió, explicava una mentida. En el sistema sanitari català la discriminació real la pateixen pacients catalanoparlants que tenen dificultats per expressar-se en castellà, que són un número important entre la gent gran de zones rurals de Lleida. Aquestes persones se senten especialment vulnerables a l’hora d’explicar què els passa en un moment en què pateixen la confusió i la debilitat física i mental que solen acompanyar les hospitalitzacions. Corregir aquesta discriminació és un dels camins que s’haurien de recórrer després de l’aprovació de l’Estatut dels Municipis Rurals dimecres passat al Parlament.
Com ocorre sovint, la companyia teatral contractada a Barcelona perverteix el significat de les paraules capgirant-les: no només no es discrimina els pacients castellanoparlants, sinó que es discrimina els catalanoparlants amb dificultats per expressar-se en castellà a l’hora d’explicar les seues malalties amb precisió. Donar la volta a les paraules és un clàssic dels nostres temps. La ultradreta mundial censura l’expressió woke en universitats apel·lant a la llibertat d’expressió, i alguns mitjans ultres denuncien que la reforma del reglament del Congrés que preveu retirar credencials a (suposats) periodistes com Alvise Pérez atempta contra aquest dret. Això no és veritat. Vetar aquests pseudoperiodistes pel contingut de les seues informacions seria inconstitucional; vetar-los per insultar i alterar l’ordre és prohibir activitats il·lícites al Parlament. Urgeix ressuscitar el llenguatge. Els sofistes ens van ensenyar que qui domina l’art de manipular les paraules pot fer que la gent pensi el que ell vulgui, i Orwell va advertir que la llengua es torna lletja i inexacta quan els nostres pensaments voregen l’estupidesa, i la deixadesa del nostre llenguatge ens fa caure en pensaments estúpids.
Torre Pacheco
Torre Pacheco té unes taxes de 48 delictes per cada mil habitants i d’un 30% d’immigració. A Múrcia les taxes són de 51 delictes per cada mil habitants i d’un 13% d’immigració. El conjunt d’Espanya té avui el doble d’estrangers que el 2005 i una taxa de delinqüència menor. Això són dades. La resta, (més) mentides.
