La justícia de vegades no s’entén
La justícia de vegades no s’entén, i això és un problema. I de vegades se l’entén massa, i això pot ser pitjor. Anem per parts.
La justícia de vegades no s’entén. Per exemple ahir, quan es va saber que un jutge de Lleida ha deixat lliure l’home arrestat per cinc incendis en cases de l’Horta en les quals va entrar a robar. Es tracta d’una resolució dictada pel jutge de reforç del jutjat que dissabte passat va decretar l’ingrés preventiu a presó per a aquesta persona. Aquell dia hi havia la jutge titular. Què ha canviat des d’aleshores? Res. Què al·lega el jutge per ordenar la llibertat en contra del criteri de la seua companya? Que no hi ha risc de destrucció de proves. Què va al·legar la seua companya quatre dies abans per ordenar la presó preventiva? Que hi havia risc de destrucció de proves. Qui té raó? Els dos i ningú, perquè l’apreciació d’aquest risc és subjectiva. Què fa la societat davant d’aquesta diferència de criteris en circumstàncies idèntiques? Quedar-se estupefacta. Les víctimes s’han indignat, i l’associació Horta Segura també, i la Fiscalia també, i els Mossos també. El sospitós, al carrer, ho tindrà més fàcil per advertir possibles còmplices i receptadors. No és això risc de destrucció de proves? A saber. Els jutges no poden dir que “la meua paraula és la llei”, com els capellans, però gairebé.
A la justícia de vegades se l’entén massa. Per exemple ahir, quan la Sala Penal del Tribunal Suprem va avalar la presó preventiva per a Santos Cerdán mentre José Luis Ábalos i Koldo García són a la platja. Què fa la societat davant d’aquesta diferència de criteris en circumstàncies pràcticament idèntiques? Quedar-se estupefacta. La Sala entén, igual com l’instructor, que hi ha risc que Cerdán destrueixi proves i no n’hi ha que les destrueixin Ábalos o Koldo. Perquè entenguem aquest argument ens ho hauran d’explicar molt a poc a poc. El risc de destrucció de proves és un dels tres supòsits en els quals es pot dictar presó preventiva. Els altres dos són el risc de fuga i el risc de reincidència. La presó preventiva només pot dictar-se quan calgui per almenys un d’aquests motius, i en cap cas es pot utilitzar com a xantatge. És molt recent el cas de Víctor de Aldama, que va quedar lliure en el cas Koldo després de cantar la traviata contra el govern malgrat que no estava pres per aquesta causa, sinó per la trama dels hidrocarburs. Venen ganes d’aconsellar a Benet Salellas que li digui a Cerdán que xivi almenys que Pedro Sánchez va fer campana a tercer d’EGB.
La justícia de vegades no s’entén i de vegades s’entén massa. Les dos coses són dolentes per a ella, i per a la societat són pèssimes.
