Habitatges buits quan falta oferta de lloguer
La dificultat per poder accedir a un habitatge s’ha convertit en un dels principals maldecaps per als joves, tant a Lleida com a Catalunya i Espanya. El percentatge dels que continuen residint a casa dels pares quan han complert els 30 va en augment, ja que la majoria no tenen prou ingressos que els serveixin d’aval per obtenir un crèdit hipotecari ni tampoc per atendre el pagament d’un lloguer després que els preus s’hagin disparat els últims anys a causa que la demanda en el mercat és superior a l’oferta. Això ha portat que Generalitat i Govern central hagin anunciat els últims anys ambicioses mesures per afrontar aquest problema, com la construcció de 50.000 habitatges de lloguer social que Salvador Illa va prometre l’octubre del 2024. Per això encara crida més l’atenció que en el registre de pisos buits o okupats que han estat objecte de procediments de desnonament o execució hipotecària i estan en mans d’entitats bancàries i empreses figurin un total de 2.588 a Ponent i 25.443 a tot Catalunya. A més, segons aquesta estadística oficial de la Generalitat, 932 i 9.460, respectivament, estan “buits en condicions d’habitabilitat”.
La pregunta consegüent és per què no s’habiliten mecanismes que obliguin a posar al mercat d’arrendament aquest parc d’habitatges que podria servir per alleujar un dels principals problemes del país i en un termini molt més curt que el que comporta la construcció de noves promocions. No es tracta que l’administració els hagi d’expropiar, sinó que adopti les decisions pertinents per obligar els titulars –insistim que es tracta de persones jurídiques, no particulars– a facilitar-los per al lloguer social, amb independència que sigui a través d’una cessió o bé assumint la gestió directa. El que no pot tolerar-se en l’actual situació és que continuïn inutilitzats a l’espera que els propietaris trobin l’ocasió de maximitzar beneficis amb alguna operació immobiliària. D’altra banda, també hi ha un número significatiu d’aquests pisos (258 a la demarcació i més de 4.200 a Catalunya) que estan ocupats de forma il·legal. Amb tota probabilitat, almenys alguns formen part del catàleg de vivendes en aquesta tessitura que estan a la venda a través de diversos portals immobiliaris. Només a Lleida ciutat n’hi ha mínim 35.
Cal concloure, doncs, que el que està fent el mercat és normalitzar una situació irregular, propiciada per un marc legal que eternitza els processos de desnonament. Tothom ha de tenir dret a un sostre i per això caldria ajustar la normativa per evitar tant que hi hagi un gran nombre d’habitatges buits com que en d’altres resideixin persones de forma irregular. Precisament, el primer punt podria servir per oferir un allotjament digne a tot aquell que el necessiti.
