Illa surfeja en un mar procel·lós
El líder del PSC, Salvador Illa, ha complert el primer any com a president de la Generalitat, després que el 8 d’agost del 2024 fos investit amb el suport dels diputats d’ERC –in extremis després d’una votació prèvia dels militants del partit– i els comuns. El seu Govern ha rebaixat la tensió amb l’Estat, aprofitant que el Govern central està en mans del PSOE, i s’ha esforçat a adoptar un perfil centrat en la gestió per solucionar els problemes que més afecten els ciutadans. Una de les seues primeres promeses va ser la de construir 50.000 habitatges destinats al lloguer social amb sòl públic dels municipis. De moment, el procés es troba en la fase inicial. Una altra de les qüestions en la qual ha posat el focus ha estat la de Rodalies, per a la qual cosa la Generalitat i el Govern central han aprovat crear una empresa mixta que gestionarà els trens de la xarxa a Catalunya. Es preveu constituir-la en els propers mesos, i difícilment hi haurà resultats immediats d’acord amb el deteriorament del servei, que dijous va viure una altra jornada caòtica a Lleida arran que el pantògraf d’un tren (peça que li subministra l’electricitat) es quedés enganxat a la catenària. Una de les mesures estrella que va ser clau per al suport d’ERC, que l’Agència Tributària de Catalunya assumís la recaptació de tots els impostos estatals de forma progressiva a partir del 2026, ha quedat ajornada fins al 2028. Un altre dels compromisos va ser obtenir un model de finançament singular per a Catalunya i, malgrat la bona sintonia amb la Moncloa, amb prou feines s’han fet passos endavant. També s’han anunciat plans per fomentar el català o per millorar el nivell educatiu, que igualment necessitaran temps per saber si són efectius. D’altra banda, el Govern català s’ha vist obligat a prorrogar el pressupost al no disposar de prou suport per aprovar-ne un de nou, tot i que ha aconseguit tirar endavant suplements de crèdit al llarg d’aquest exercici. I a dia d’avui tampoc no està clar que pugui tenir nous comptes per al 2026, qüestió que serà clau per determinar de quins recursos podrà disposar per fer efectives les seues principals promeses. Així mateix, el nou finançament i la possibilitat de recaptar tots els impostos són mesures que depenen del Govern de l’Estat i, si cal modificar alguna llei, del Congrés dels Diputats. En tots dos casos, sembla difícil que Pedro Sánchez es trobi en disposició de portar-ho endavant per la debilitat dels seus suports parlamentaris i no està clar fins quan podrà aguantar sense convocar eleccions, que com a molt tard s’hauran de celebrar d’aquí a poc menys de dos anys. Illa ha tingut un primer any sense pressupostos, però sense sobresalts. Mantenir aquesta tranquil·litat relativa estarà en funció del suport d’ERC i els comuns, factor que depèn en gran part d’ell, i de la conjuntura política estatal, que queda fora del seu abast.