Pobles que recobren vida de forma efímera
Els pobles de zones rurals i de la muntanya estan plens durant aquests dies. Antics veïns que van emigrar o descendents d’aquests que encara mantenen la que era la seua casa, i persones que n’han comprat una com a segona residència hi passen almenys alguns dies durant les vacances d’estiu. Així, petites localitats que durant la resta de l’any compten amb menys d’un centenar de residents veuen com aquests es multipliquen, i d’altres on no n’hi ha cap de forma estable també prenen vida. Els municipis del Pirineu guanyen en el seu conjunt unes 21.000 persones, més que les que estan empadronades a l’Alt Urgell, i al pla també n’hi ha un bon nombre la població dels quals es dispara. Esclar que aquesta efervescència acabarà de forma ràpida, a finals d’aquest mes o, a tot estirar, a començaments de setembre. La fase més dura de la pandèmia de la covid va semblar que obria una porta a la possibilitat que aquests pobles guanyessin veïns de forma estable gràcies a l’auge del teletreball. No obstant, al final va ser un fenomen passatger i, sigui pels motius que sigui, la gran majoria d’empreses i entitats van tornar a recuperar gairebé al cent per cent el treball presencial. Arribats a aquest punt, la pregunta és si hi ha alternatives viables per repoblar localitats que van començar a buidar-se de forma generalitzada la dècada dels seixanta. Des de fa uns anys, el turisme ha permès frenar i fins i tot revertir aquesta tendència en diversos llocs del Pirineu, però és evident que aquest model no pot generalitzar-se a tot el territori. Per la seua part, les explotacions agrícoles i ramaderes han patit una gran concentració en poques mans, per la qual cosa tampoc s’ha d’esperar que siguin un motor per a una recuperació.
Així les coses, la conclusió és que només amb una actuació concertada de les administracions públiques i del sector privat que dotés de més infraestructures i equipaments i afavorís la posada en marxa de noves activitats en zones despoblades, podrien aconseguir-se resultats efectius. Caldrà veure si l’acabat d’aprovar Estatut del Municipi Rural és una bona eina o es queda en bones intencions.
El futbol té barra lliure
El partit Girona-Rayo Vallecano va obrir divendres la temporada de Primera divisió a les set de la tarda, quan la temperatura a la ciutat s’acostava als 33 graus, després que LaLiga rebutgés la petició del club local de retardar-ne l’inici. Pel que sembla, el futbol d’alta competició té barra lliure per saltar-se totes les recomanacions sanitàries en plena onada de calor. Si l’esport d’elit ha de ser un exemple de valors, no hauria de primar els drets televisius en detriment de la salut.
