Burocràcia que fa perdre grans inversions
La gran plataforma logística ferroviària que està en construcció a Tamarit preveu gestionar la meitat del cereal que importen Lleida i Osca, tindrà capacitat per transportar mercaderies que permetran treure de les carreteres 75.000 camions cada any i espera crear uns 2.000 llocs de treball. La inversió per urbanitzar-la i equipar-la és d’uns 20 milions d’euros, als quals en cal afegir 96 per posar en marxa la terminal de trens.
Són dades que hem anat publicant els últims mesos i que són una molt bona notícia per a Tamarit, la Llitera i la Franja, així com per als municipis lleidatans més propers i fins i tot per a Lleida ciutat, que està a poc més de mitja hora de distància amb cotxe, de manera que també pot beneficiar-se del volum d’activitat i d’ocupació que generi aquest nou equipament. Ara bé, des d’una perspectiva estrictament local, la pròxima posada en marxa resulta decebedora per a la capital del Segrià. No perquè Ponentia, l’empresa que promou aquest port sec, sigui d’aquí, sinó perquè inicialment va presentar el projecte per fer-ho al terme municipal de Lleida, en el límit amb els de Bell-lloc i els Alamús, entre l’Ll-11 i la via del ferrocarril, opció que va quedar enterrada al no comptar amb l’aquiescència de la Generalitat. No s’ha de dubtar que aquesta negativa es va basar en criteris sòlids. Tanmateix, tant l’ajuntament com el Govern haurien d’haver plantejat llavors alternatives per resituar-lo en un altre lloc on fos viable en un termini temporal que entrés dins de les previsions de la promotora, llevat que consideressin que l’activitat econòmica que comporta una inversió de més de 100 milions d’euros i la que es derivarà de la posada en marxa de la plataforma no han de ser prioritàries per a Lleida i Catalunya. L’administració ha de vetllar perquè totes les inversions s’ajustin a la normativa urbanística i mediambiental, però alhora hauria de ser molt més proactiva facilitant tràmits i acompanyament en la gestió, dos factors que han estat clau en la captació d’empreses per part d’Aragó els últims anys. Ara, la Paeria ha anunciat l’inici del procés de redacció d’una nova ordenança que precisament tindrà per objectiu agilitzar la paperassa per a projectes que siguin estratègics per a la ciutat.
És un pas que va en la bona direcció, encara que perquè sigui efectiu caldrà esperar que la Generalitat faci el mateix amb el pla de simplificació de tràmits que va anunciar, perquè és la que té l’última paraula a l’hora de donar el vistiplau definitiu a grans inversions. És necessari que totes les administracions facin un esforç per reduir la burocràcia, que no es quedi tan sols en paraules, perquè n’hi ha prou de recordar que a Catalunya fa molts anys que es parla de la finestreta única i de moment no ha passat del terreny de la teoria.
