Sí, alguns jutges fan política
“Quin escàndol! He descobert que aquí es juga.” Aquesta és una de les frases més famoses de la mítica pel·lícula Casablanca, amb la qual el capità Renault justifica el tancament del cafè de Rick just abans que l’encarregat de la sala li entregui els guanys d’aquella nit. És el mateix que es pot afirmar ara sobre el gran enrenou suscitat arran que el president del Govern central, Pedro Sánchez, afirmés dilluns a la nit a TVE que “hi ha jutges fent política i polítics que proven de fer justícia” al referir-se a les investigacions que afecten la seua dona, el seu germà i el Fiscal General de l’Estat. No estem dient que Sánchez sigui un cínic, ni tampoc que els casos abans citats siguin estrictament un muntatge. Simplement que, per molt d’interès personal i polític que tingui en aquesta qüestió, només ha constatat un fet que és evident. Com hem assenyalat diverses vegades en aquesta mateixa secció, la gran majoria dels jutges i fiscals de l’Estat porten a terme la seua tasca de forma professional, al marge de la ideologia que tingui cada un i, en moltes ocasions, disposant de pocs mitjans. No obstant, n’hi ha alguns, especialment a la cúpula del Poder Judicial, que actuen com si fossin una tercera cambra legislativa amb capacitat per esmenar allò que aprova les Corts, en les quals resideix la sobirania popular. Només d’aquesta manera s’entenen les traves que posa el Tribunal Suprem per aplicar la llei d’amnistia una vegada que ha estat avalada pel Tribunal Constitucional, o la interpretació que va fer de la llei en el procés als líders independentistes. També crida l’atenció que es porti a judici el Fiscal General per una presumpta filtració –que casualment afecta la parella de la presidenta de la comunitat de Madrid i dirigent del PP Isabel Díaz Ayuso– quan pràcticament cada setmana hi ha filtracions que no es poden entendre sense la col·laboració com a mínim passiva de certs magistrats, que després no són investigats per aquesta raó. I a nivell individual, la instrucció del jutge Peinado sobre el cas Begoña Gómez ha estat molt poc exemplar, per dir-ho suaument i, reiterem, sense entrar a analitzar el fons de l’assumpte. En un estat de dret cal acatar les sentències, però això no implica que no puguin criticar-se obertament, igual com determinades actuacions judicials. El que seria censurable és que el Govern de torn maniobrés per poder nomenar i cessar directament els jutges, però aquest no és el cas. Ahir, la presidenta de l’Associació Professional de la Magistratura va atribuir les crítiques de Sánchez al fet que “possiblement expressi així desesperació perquè el seu cercle més proper és assetjat presumptament per la corrupció: el seu germà, la seua esposa, la seua mà dreta al partit, la seua altra mà dreta al partit”. Una valoració que firmaria sense dubtar qualsevol líder del PP.
