Compte enrere per a un parc comercial
Lleida ciutat tindrà a la fi un parc comercial després que l’ajuntament hagi concedit la llicència d’obres per al projecte de Promenade Lleida a Torre Salses, entre la Bordeta i els Mangraners. Els promotors podran començar ben aviat les obres d’un projecte que ocuparà més de 56.000 metres quadrats i comptarà amb un hipermercat, vuit grans establiments, una àrea amb una quarantena de botigues petites, un cine amb nou sales i locals de restauració. Els seus promotors i l’actual equip de govern defensen que era necessari per evitar la fuga de compradors de Lleida que van a altres localitats com Barcelona, Reus o Saragossa al no disposar d’aquest tipus d’oferta. Els seus detractors afirmen que provocarà la desertització comercial del centre de la ciutat. Com sempre, el temps donarà i traurà raons, però el cert és que Lleida era des de fa més de dos dècades una de les poquíssimes capitals de tot l’Estat que no disposava d’aquest format, així que era més que lògic que tard o d’hora acabés tirant endavant un projecte d’aquestes característiques. A priori, serà una gran competència per als comerços del centre urbà i és molt probable que alguns que ara estan a l’Eix s’acabin traslladant a Torre Salses. No obstant, el declivi del petit comerç ve de lluny, com ho constaten els 150 locals buits que hi ha a l’Eix i el seu entorn i el fet que les moltes botigues tradicionals fa temps que van donar pas a cadenes i franquícies.
Una modernització obligada
La construcció del canal d’Urgell a mitjans del segle XIX, entre 1853 i 1862, quan va entrar en servei, va suposar un canvi radical del pla de Lleida al facilitar el reg a unes 70.000 hectàrees. Després d’uns primers anys difícils, en què la inexperiència en el reg i la falta de drenatges i desaigües van fer que l’aigua quedés estancada en moltes finques i provoqués un brot de paludisme que va ocasionar una gran mortaldat, la producció agrària i la riquesa dels municipis de la zona es van disparar, convertint-se en una de les zones més pròsperes de Catalunya. Durant els més de 160 anys transcorreguts des d’aleshores s’han portat a terme obres de millora del canal, però sense una modernització que és ineludible, perquè els reptes que planteja el canvi climàtic obliguen a introduir mesures d’eficiència en l’ús de l’aigua. La gran sequera de fa dos anys, que va forçar el tancament del canal a l’abril, va demostrar que el reg a manta ha quedat desfasat. Per això és una bona notícia que la comunitat de regants i la Generalitat hagin arribat a un acord per abordar aquesta obra, que es farà en 15 anys, i sobre com cal finançar-la.
