Un problema greu que pot ser terrible

Iniciem aquest editorial com vam acabar el de dimecres passat. Amb aquesta cita: “Possiblement [Pedro Sánchez] expressi així [amb les crítiques a alguns jutges] la seua desesperació perquè el seu cercle més proper està assetjat presumptament per la corrupció: el germà, la seua dona, la seua mà dreta al partit, la seua altra mà dreta al partit.” És una valoració de la presidenta de l’Associació Professional de la Magistratura que firmaria sense dubtar, dèiem dimecres, qualsevol líder del PP, per exemple aquest Alberto Núñez Feijóo que avui boicotejarà l’obertura de l’Any Judicial per la presència d’un fiscal general de l’Estat imputat en una molt discutible, per dir-ho suaument, instrucció judicial. Les paraules de la presidenta de l’associació de jutges majoritària no només semblen dites pel PP, sinó que atempten contra el caràcter “nul i invisible”, en el sentit de despolititzat, que ha de tenir, segons Montesquieu, aquell qui exerceix la funció jurisdiccional. Cal tenir en compte que en el cas del poder judicial la legitimitat democràtica, de la qual les Corts són les úniques portadores, no fa acte de presència en el moment de l’adquisició de la condició de jutge, sinó en el moment en què el jutge exerceix la funció jurisdiccional. Per aquesta raó l’apartat 1 de l’article 117 de la Constitució afirma de manera taxativa que els jutges i magistrats estan “sotmesos únicament a l’imperi de la llei”. La seua legitimitat democràtica ve de respectar la voluntat popular expressada a les Corts a través d’unes lleis que els jutges s’han de limitar a aplicar. No es limiten precisament a això els magistrats conservadors del Consell General del Poder Judicial que van boicotejar ahir l’obertura de l’Any Judicial com si fossin Miguel Tellado, ni els magistrats del Suprem que diuen que els que van organitzar el referèndum de l’1-O es van enriquir personalment amb això. El caràcter nul, invisible i despolititzat del poder judicial no era per a Montesquieu una descripció sinó un desideràtum; quan aquest caràcter no s’aconsegueix, el poder judicial pot ser terrible perquè és un poder de tots els dies i de tots els instants que s’exerceix individualment per jutges i magistrats. Per a què ha demanat el jutge Peinado els correus de Begoña Gómez des del 2018? És difícil no sospitar que per filtrar intimitats del marit de Begoña si es fa un repàs de la instrucció d’aquesta causa. La política i la judicatura espanyoles tenen un problema de fons. Feijóo va ser el més votat a les últimes eleccions, però no les va guanyar; en la nostra democràcia les eleccions les guanya el candidat que aconsegueix sumar una majoria absoluta al Congrés, que és el que ha aconseguit Sánchez no només en les passades eleccions sinó des de la moció de censura del 2018. Si els polítics no respecten aquestes regles del joc, el problema és greu; si no les respecten els jutges, és terrible.