El cas Mazón i el cas Illa
La carta en la qual la periodista Maribel Vilaplana va donar compte divendres passat del que va fer en les hores en què, el dia de la dana, va dinar amb Carlos Mazón ha posat de nou els focus sobre el president valencià. La missiva continua deixant en l’aire el que va fer Mazón algunes hores aquella tarda, la qual cosa és un misteri un any després d’una tragèdia que no ha passat factura al líder del PP de València. Al contrari. Mazón provoca incendis en els més diversos temes perquè es continuï parlant d’ell en relació amb tot menys amb els centenars de víctimes d’una catàstrofe que haurà d’aclarir una jutge que haurien de deixar treballar amb tranquil·litat, cosa que no sempre ha passat. Mazón parla, per exemple, del tema de la llengua, en el qual treu rèdit polític d’un negacionisme lingüístic científicament impresentable. Sembla mentida que a hores d’ara encara hi hagi algú que negui que el català i el valencià són la mateixa llengua. Doncs bé. Hi ha qui ho fa, i és ni més ni menys que el president de la Generalitat valenciana. Un president que aquesta setmana, davant la proposta del seu homòleg català, Salvador Illa, d’unir voluntats per enfortir l’eix mediterrani, va respondre que aquest eix no és bo per a València, posicionant-se en contra d’una cosa que demana la patronal valenciana. Les polítiques per obstaculitzar les relacions de Catalunya i València mereixen una tesi doctoral. Al país que té més quilòmetres d’alta velocitat després de la Xina, amb Madrid connectada amb AVE a totes les capitals de província, la segona i la tercera ciutats espanyoles no tenen connexió d’alta velocitat. Mazón participa d’una manera de fer política amb paraules gruixudes a la qual el número dos del PP, Miguel Tellado, s’ha sumat aquest cap de setmana amb unes intolerables paraules sobre la necessitat de cavar la fossa del Govern socialista. Una manera de fer política que es troba als antípodes de la d’Illa, que ahir va dir que no hi haurà normalitat fins que no torni Puigdemont i que Junqueras pugui ser candidat. Sembla tenir clar quin és, com ell mateix diu, el seu “deure com a president dels catalans”. No està tan clar que Mazón ho tingui gaire clar com a president dels valencians.
Esborrar whatsapps
La Fiscalia de Lleida considera que l’esborrament de whatsapps pot ser indici de delicte al constatar un augment de casos en els quals els missatges són esborrats pel denunciat. Pot semblar lògic, però també és perillós. Aquest és un indici que s’atribueix precisament al fiscal general de l’Estat, i cal preguntar-se si no és aconsellable esborrar missatges després de veure que el jutge Peinado ha reclamat els de Begoña Gómez des de l’any 2018.
