FiraTàrrega, un motor de la cultura catalana
FiraTàrrega abaixarà avui el teló d’una edició que ha tornat a ser un èxit de públic. De fet, la notícia seria el contrari, perquè l’assistència als espectacles de carrer i als de pagament és cada any molt elevada. Aquest certamen va ser creat fa ja 44 anys i la dimensió que ha assolit segur que supera per molt les expectatives que tenien llavors els seus promotors. La gran afluència d’espectadors és un dels seus elements més cridaners, però n’hi ha un altre que passa molt més desapercebut i que és essencial: el paper que juga en la contractació dels artistes que hi participen. Així ho va reconèixer el director de l’Institut de les Empreses Culturals dijous, quan va manifestar que és “el mercat estratègic per excel·lència” al constituir la base perquè els espectacles acabin arribant al públic en diferents localitats. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ho va ratificar divendres a l’afirmar que és “un projecte cultural estratègic de país”. A aquest marc general se n’hi ha sumat un altre de caràcter més local a través de Lleida Escena, una iniciativa impulsada per la Diputació que es va posar en marxa fa un any amb l’objectiu que aquestes representacions puguin arribar a tots els racons del territori, inclosos els que tenen poca població. És una actuació que cal aplaudir, perquè l’habitual és que la programació teatral i artística sigui limitada als municipis amb més habitants. Resulta indubtable que FiraTàrrega és molt més que un simple esdeveniment teatral, perquè s’ha convertit en un motor cultural de les comarques de Lleida i de tot Catalunya.
El sector immobiliari travessa per un bon moment a Lleida, encara que les xifres de nous habitatges continuen estant molt lluny de les anteriors a la crisi del 2008. En els últims setze anys, els projectes tramitats són una desena part dels del mateix període de temps previ a l’esclat de la bombolla. Hem de ser conscients que no s’ha d’aspirar a recuperar el volum de construcció d’aquella època, perquè estava basat en una espècie de piràmide financera.
Falten pisos assequibles
La prioritat ha de ser potenciar l’edificació de pisos assequibles, per a la qual cosa cal la col·laboració entre el sector privat i l’administració. Les promocions de protecció oficial i de lloguer social continuen sent minoritàries, la qual cosa dificulta l’accés a l’habitatge en un moment en què el mercat del lloguer ha tocat sostre a nivell de preus, al ser la demanda superior a l’oferta. I també seria hora d’abordar l’assignatura pendent de la rehabilitació d’edificis, una cosa encara més difícil després que s’hagi perdut l’oportunitat de fer-ho en el marc dels ajuts dels fons Next Generation de la Unió Europea.
